Fa uns dies em dirigia al Defensor del Lector de http://www.lavanguarida.es el senyor Carles Esteban demanant un esforç per part dels editors a l’hora de reflexar en els titulars de les noticies, cròniques o articles, de forma més real el que després es llegeix a la noticial.
Avui he tornat a trobar un titular, que sota el meu punt de vista, porta a confusió si després no es llegeix amb deteniment la noticia.
Ahir acabava el meu comentari parlant de que els papers de Salamanca ja estaven camí de Barcelona, al menys estaven a Madrid pendents del seu darrer trajecte.
Avui compro http://www.lavanguardia.es i en els titulars diu que l’Audiència ha paralitzat cautelarment el trasllat dels papers i remet a la pàgina 18.
Com no m’agrada fer salts en la lectura del diari, he arribat primer a la pàgina 14 on l’Enric Juliana sota el títol, “La tangente judicial”, esmenta les tres decisions judicials de la setmana.
D’una banda l’auto del jutge de l’Audiència reafirmant la il·legalitat de Batasuna, tema que en tot cas mereix un comentari individualitzat.
Les altres dos si afecten directament al enunciat d’avui.
Per una part el T.C. ha admès a tràmit el recurs contra el trasllat dels papers. Com diu el Juliana es un acte ordinari, però del que els polítics segur en trauran la punta.
Per un altre part el tema es molt més punyent. La Sala del contenciós de la A.N. ha ordenat la suspensió del trasllat, després d’un recurs presentat ahir mateix per l’Ajuntament de Salamanca.
Segueixo avançant en la meva lectura i arribo a la pàgina 18.
Com sempre acostumo a fer primer llegeixo els titulars i després l’article. Un cop més penso el que fa uns dies feia saber en el senyor Carles Esteban, Defensor del Lector del diari, el que es destaca de la crònica d’en José María Brunet, no reflecteix al meu entendre el contingut del article.
Si no ho entès malament hi ha dues vies jurídiques obertes. Una per part de la Junta de Castilla y León, davant del T.C. i l’altre del Ajuntament de Salamanca davant de la A.N. La qüestió es que els dos estaments es varen pronunciar el mateix dia i això ha provocat certa confusió.
En la pàgina 18 del diari es destaca, “En veinticinco años de historia del T.C., no hay precedente alguno de suspensión cautelar de leyes del Estado”. Crec que això no te res a veure en el contingut de la crònica.
Qui ha suspès cautelarment el trasllat dels papers es la A.N. El T.C. l’únic que ha fet, i així ho diu l’Enric Juliana a la pàgina 14, es admetre a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat, situació que es produeix molt sovint i que no implica cap anàlisi previ de la situació.
Però es que si a més llegim la crònica ens diu que no hi ha cap norma que possibiliti una actuació d’aquest tipus pel T.C.
Penso que si es volia destacar l’actuació del T.C. s’havia d’haver escrit, per exemple, “El T.C. admitió ayer a trámite, un recurso de inconstitucionalidad contra la ley que permite la entrega de los papeles”, que si reflexa la realitat de la situació.
En definitiva els papers que no varen venir directament de Salamanca, havien de passar per Madrid?, ara restaran allà retinguts per imperatiu judicial.
Com diuen en un altre idioma: “Suma i sigue”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut amic Josep:
Estic totalment d’acord amb el teu comentari!.
Com bé saps, vaig passar una etapa de la meva vida compaginant treball i politica.
En un periode de 8 anys, a la fí del secle passat, vaig arrivar a fer-me càrrec de 5 regidories,a la petita ciutat on habitava. Aixó va comportar una relació força continua i també llarga amb uns quants periodistes.
Hi havia èpoques,en les que es generaven gran quantitat de noticies locals. Moltes d’elles,quan apareixìen a la premsa escrita,ni jo mateix les reconeixia com a pròpies,la informació donada no es corresponia en molts casos en la que jo havia donat.Aixó, afortunadament, no succeìa sempre. Pèro el que si succeìa la inmensa majoria de cops, (és precisament aquest motiu el responsable d’aquest comentari), era, que el"titular"de la noticia, com tú bé dius,no reflexava l’esperit de la mateixa i moltes vegades creava interpretacions errònees.
Cansat de tantes "emprenyades" dialèctiques que aquesta situació provocava,vaig decidir averiguar la causa de tanta "incompetència dirigida i controlada". "È voilá", la causa era un causant amb nom i cognoms…."El Titulador". Si senyor! Un periodista del diari, que tenia la missió de posar els títols de totes les noticies que rebìa dels seus companys que havien fet el escrit i que en cap cas podien intervenir en la confecció del tìtol escollit. Com podrás deduir,aquest "periodista de tìtols",estava contractat per les altes esferes del diari. La missió era clara,conseguir titulars per atraure l’atenció del lector, i a la vegada ser generadora de rèpliques,contrarèpliques i per tant de més "news"que fan vendre més diaris.
A la fí, com pràcticament funciona tot en aquest món on la economia és la reina i senyora.
Amic Josep, no tinc massa temps per fer escrits d’aquesta mèna, encara que m’agradaria.Jo em defenso millor fent dialèctica, pèro volìa deixar constància del apreci que jo també sento per tú.
Una abraçada
Benvolgut amic Josep:
Estic totalment d’acord amb el teu comentari!.
Com bé saps, vaig passar una etapa de la meva vida compaginant treball i política.
En un període de 8 anys, a la fi del segle passat, vaig arribar a fer-me càrrec de 5 regidories, a la petita ciutat on habitava. Això va comportar una relació força continua i també llarga amb uns quants periodistes.
Hi havia èpoques, en les que es generaven gran quantitat de noticies locals. Moltes d’elles, quan apareixien a la premsa escrita, ni jo mateix les reconeixia com a pròpies, la informació donada no es corresponia en molts casos en la que jo havia donat. Aixó, afortunadament, no succeïa sempre. Però el que si succeïa la immensa majoria de cops, (és precisament aquest motiu el responsable d’aquest comentari), era, que el "titular" de la noticia, com tu bé dius, no reflexava l’esperit de la mateixa i moltes vegades creava interpretacions errònies.
Cansat de tantes "emprenyades" dialèctiques que aquesta situació provocava, vaig decidir averiguar la causa de tanta "incompetència dirigida i controlada". "È voilá", la causa era un causant amb nom i cognoms…."El Titulador". Si senyor! Un periodista del diari, que tenia la missió de posar els títols de totes les noticies que rebia dels seus companys que havien fet el escrit i que en cap cas podien intervenir en la confecció del títol escollit. Com podràs deduir, aquest "periodista de tìtols", estava contractat per les altes esferes del diari. La missió era clara, conseguir titulars per atraure l’atenció del lector, i a la vegada ser generadora de rèpliques, contrarèpliques i per tant de més "news" que fan vendre més diaris.
A la fi, com pràcticament funciona tot en aquest món on la economia és la reina i senyora.
Amic Josep, no tinc massa temps per fer escrits d’aquesta mena, encara que m’agradaria. Jo em defenso millor fent dialèctica, però volia deixar constància del apreci que jo també sento per tu.
Una abraçada