No vaig veure l’Uriel gens cansat, més aviat brillant, irònic, agut, el més clar de tots, en tot cas cansat de veure certa gent fer la puta i la ramoneta, això sí.
pepcanals
l'internauta d'Argentona
31 d'octubre de 2012
Sense categoria
2 comentaris
El Debat 25-N
Ahir vespre la Sala d’Argentona va acollir un debat entre vuit representants de les principals candidatures que es presenten a les properes eleccions catalanes.
El debat estava organitzat per Argentona Cultura i Debat http://www.culturaidebat.cat
entitat que porta anys promovent la cultura, el debat i la formació intel·lectual del poble.
El debat va començar amb un petit retard, com es habitual, però dins de la correcció.
Si no vaig errat hi devia haver-hi unes cent persones, jo vaig entrar-hi a les vuit en punt i tenia el número 74.
La moderació va córrer a càrrec del periodista Josep Maria Cano que va estar impecable en la seva tasca, aconseguint ajustar els temps de les intervencions tant dels protagonistes, els polítics, com després en el torn de preguntes del públic i aconseguir tancar l’acte en un parell d’hores.
En Josep Maria té un bloc http://jmcano.blogspot.com.es però crec que no hi ha entrades noves des del mes de març.
A la taula estaven asseguts segons el darrer resultat electoral, d’esquerra a dreta mirant a l’escenari.
El primer dons era en Joan Morell, diputat de CiU al Parlament, podeu veure el seu retrat a http://www.youtube.com/watch?v=iOE7O6e4UIQ va ser vuit anys alcalde de Pineda de Mar i porta dues legislatures com a diputat al Parlament.
Al seu costat seia la incombustible Alicia Romero del PSC que semblava retirada de la política, al menys la municipal de Mataró, i ara està en la llista de les properes eleccions i es parla de possible candidata al Ajuntament de Premià de Mar. Si la voleu seguir ho podeu fer a http://www.aliciaromero.cat si bé es més activa a twitter @aliciarll
A continuació hi teníem al representant del PP, Pere Calbó, també diputat al Parlament, primer secretari de la mesa del Parlament, també està en la seva segona legislatura. Retrat a
http://www.youtube.com/watch?v=LQ_JFfPyRms i a twitter @perecalbo
Just al seu costat el veterà Salvador Milà, diputat al Parlament per ICV i ex conseller de Medi Ambient en el govern del tripartit. Ocupa el número 7 per la província de BCN.
A la seva esquerra, dreta pel públic, en Pere Aragonés també diputat al Parlament per Esquerra Republicana i també regidor a l’Ajuntament de Pineda, amb un bloc més actualitzat http://perearagones.wordpress.com o també a http://blocs.mesvilaweb.cat/Pere i a twitter @perearagones.
En Pere va arribar uns minuts tard per un accident que va colapsar l’autopista.
Per SI (Solidaritat Catalana per la Independència), Uriel Bertran co-fundador del partit i també diputat al Parlament. L’economista nascut a Badalona no té el seu bloc actualitzat i, tal com li vaig comentar personalment, se´l veia cansat.
Juan Carlos Ferrando, representava a Ciudadanos. Es tracta d’un ex-regidor del PP de Mataró es el portaveu de la formació a la comarca amb poques opcions de sortir com a diputat ja que ocupa el lloc 17 de la llista. http://juancarlosferrando.blogspot.com.es
I per acabar una novetat, la presència d’un representant de la CUP, Xavier Safont-Tria
que podeu seguir a Twitter @safonttria. Es un jove pagès regidor a l’Ajuntament de Mataró.
Un cop fetes les presentacions el moderador va comentar que hi hauria tres blocs, un d’econòmic, un de social i un sobre el tema més candent, la independència. Cada representant tindria 1 minut per exposar el que pensava sobre cada tema i, abans de passar al següent un torn de rèpliques i contrarèpliques.
Acabats els tres blocs es passaria a un torn de preguntes dels presents i finalment un minut per cada representant per fer un resum final.
A partir d’aquí la meva opinió personal.
Poques sorpreses en les presentacions del minut, en tot cas les dificultats d’alguns per concretar en aquests 60 segons o l’habilitat d’altres per traspassar aquesta limitació si bé sempre controlades pel moderador.
Si em va sorprendre el representant de Ciutadans amb la seva obsessió en aprimar la despesa pública en la seva vessant d’empleats públics.
També em va sorprendre, pel seu canvi la posició, en Milà en el tema de la independència, molt diferent, al meu entendre a la mantinguda ara fa dos anys en el Saló de Pedra.
La resta no em va sorprendre, el de la CUP amb el seu discurs una mica “antisistema”, el de SI basant-se sempre en que la única solució es la independència, Esquerra tornant a recuperar la seva posició més favorable a la independència però dins d’un marc democràtic, com si hi ha algú que defensa una postura anti-democràtica.
Tothom quan parla fa servir la paraula democràcia, el problema es que entenen per democràtic.
Posem un exemple. En el tema del referèndum per la independència, els que hi estan en contra diuen que els demòcrates han de respectar la Constitució, els que hi estan a favor diuen que la democràcia es la voluntat del poble expressada lliurament encara que no ho contempli la Constitució. Per tant, senyor Arbonés, que vol dir un marc democràtic?
PP i PSC, com no podia ser d’un altre manera seguint fil per randa el que dicten els seus comitès centrals de Madrid.
I per acabar CiU sentint-se maltractat perquè tenia la impressió de que tots anaven contra ell. Es el peatge d’haver estat dos anys en el govern i haver convocat una eleccions més anticipades que mai.
En el tema econòmic els que governen ara donaven la culpa de gaire bé tots els mals als anteriors governants. Es a dir CiU al tripartit i PP al PSOE. A l’inrevés els que ara estan a l’oposició criticaven que els que ara manen encara han empitjorat més la situació, atur, pobresa, educació, sanitat, etc.
Mentre, els que no han manat mai, es podien permetre el luxe d’atacar als dos grups anteriors.
Tots deien el que s’ha de fer però cap cóm s’ha de fer, possiblement perquè no en tenen ni idea.
Pel que respecte al tema social es on més es podia observar la diferència esquerra-dreta. CUP, ICV i PSC, sobre tot, atacaven les actuals polítiques socials de CiU i PP, mentre aquests es defensaven, sobre tot CiU, dient que ho fan totalment ha desgrat però que els costos d’aquestes polítiques són inassumibles amb els ingressos actuals.
En el tercer bloc les postures varen quedar clarament definides. CUP, SI i Esquerra totalment favorables a la independència, CiU a un Estat Propi però seguint les consignes de partit sense parlar d’independència, ICV barrejant independència amb dret a decidir, PSC amb el seu model federal i per acabar Ciudadanos i PP totalment en contra. O sigui poques sorpreses i pocs arguments.
En el torn de preguntes, novament molt bé el moderador, demanant preguntes concretes i evitant exposicions prèvies.
Potser la més destacada de les preguntes va ser la que demanava al representants dels partits si subscrivien els tres punts que http://www.assemblea.cat/?q=ca/node/2049
demana:
Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:
La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser
consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i
Estats del món.
Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya
esdevingui un nou Estat d’Europa
Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.
Negativa total per part de Ciudadanos i PP, difosa per part del PSC i afirmativa per la resta de partits.
La meva opinió sobre els representants després del acte:
Joan Morell: Correcte i educat, una mica victimista, discurs ben estructurat.
Alícia Romero: Intentant desviar el tema independència cap a la vessant social, se li noten les taules. Tensa quan se li va fer una pregunta personal, no era el lloc.
Pere Calbó: No calien presentacions per saber que era el representant del PP ho traspua, molt correcte en les seves intervencions.
Salvador Milà: Se li noten les hores de vol, vehement i segur de si mateix.
Pere Aragonés: Facilitat de paraula, idees clares i ben exposades.
Uriel Bertran: Molt clar en l’exposició, la independència la única solució, la paciència s’ha esgotat.
Juan Carlos Ferrando: Malgrat la claca que portava el més fluix, quan es parlava d’espoli fiscal no podia reprimir els moviments negatius del cap.
Xavier Safont-Tria: Malgrat la joventut va ser estar en el seu lloc, argumentant correctament.
Perles:
Uriel Bertran: “Catalunya no té ni diners, ni capacitat política”
Salvador Milà: “S’ha de deixar de rescatar als bancs per rescatar a les persones…el deute s’ha de renegociar.. s’ha de lluitar contra el frau fiscal”
Pere Calbó: “Sabem quines són les conseqüències de les polítiques d’esquerres, més endeutament i més atur”
Alícia Romero: “Moltes comunitats governades pel PP tenen un deute igual o major que el català”
Juan Carlos Ferrando: “CiU i PP no més retallen en qüestions socials… tenim 3500 funcionaris més del sector públic en el darrer any… s’ens menja el sector públic”
Salvador Milà: “Si heredes 3M. d’euros pagaràs zero, si portes la carmanyola a l’escola pagaràs 3€”
Uriel Bertran: “CiU, Iniciativa i Esquerra heu estat dos anys marejant la perdiu amb el pacte fiscal, sabent que acabaria amb un fracàs rotund”
Pere Aragonés: “El deteriorament de les finances públiques es per la caiguda d’ingressos.. quan siguem un Estat una bona part ho podrem resoldre”
Xavier Safont-Tria: “Els països catalans som una nació però una nació ocupada.. no tenim ni poder polític, ni econòmic, ni social, per transformar la realitat”
Juan Carlos Ferrando: “El nostre lema de campanya serà: Millor units. Ja està dit tot.
El independentisme va contra el vector històric. Defensem un federalisme simètric”
Uriel Bertran: “Claredat, què anem a fer?, un estat propi con Baviera, anem a fer la interdependència o anem a fer un Estat independent al si de la UE?”
Pere Albó: “Per les polítiques nacionalistes sempre hi han diners… es l’hora de sumar i no de separar”
Joan Morell: “Volem un estat propi per viure millor… durant tres dècades hem intentat canviat l’Estat.”
Xavier Safont-Tria: “Els senyors de CiU no mel´s crec, ja hem vist masses vegades els seus posicionaments tàctics”
Uriel Bertran: “La majoria silenciosa de que parla el PP, són els 6.000 de la Plaça Catalunya, un mes abans eram un milió i mig?”
Pere Aragonés: “Normalment ens diuen que els independentistes parlem d’història i identitat i avui els únics que hi han parlat són els que estan en contra de que Catalunya decideixi”
Bé si us interessa podeu escoltar els 113 minuts del Debat en el següent link
http://www.ivoox.com/debat-pre-eleccions-pel-25n-audios-mp3_rf_1538448_1.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!