pepcanals

Sempre en el sistema financer, els primers 20 mesos al Banc Popular, 10 anys i 7 mesos a Caixa Barcelona, 20 anys i 11 mesos a “la Caixa” i, finalment, 1 any i 3 mesos a CaixaBank.

Ara comença una etapa, en la que si la salut m’ho permet, podré gaudir de tot el temps lliurament, també amb el permís de la Maribel.

Quina sensació tinc?. Ha estat la pregunta més habitual aquests darrers dies. La resposta es LLIBERTAT, sobre tot mental.

Els darrers dies m’he dedicat a acomiadar-me de gaire bé 300 clients, crec que la majoria han quedat satisfets de la meva iniciativa, molts d’ells fins i tot sorpresos. Així, per exemple, avui m’he trobat amb en Ramon un client relativament nou a l’oficina, que va amb una cadira elèctrica, jo no l’havia vist i m’ha cridat. No més em volia dir que gracies per trucar-lo i dir-li que marxava.

En un dels darrers cursos a Barcelona la persona que el donava ens va dir: No teniu amics, teniu clients.

Discrepo totalment. En tots aquests anys han vingut a ser clients diversos amics, sense que jo mai els hi demanés, però també clients han acabat essent amics, en Juan, el meu millor amic dels darrers anys, abans era no més un client.

Pel que respecte als companys, aprofitant que el mes de setembre es varen prejubilar tres companys de la D.A.N. i aquest mes dos més, el passat divendres, el darrer dia de treball, ens varen fer un sopar “sorpresa” en un restaurant d’Alella. Va ser un acte senzill però força entretingut en el que hi eren pràcticament tots els directors i un bon nombre de companys.

L’endemà dissabte les meves actuals companyes, les seves parelles i també amb la presència d’un company jubilat i la seva esposa, varem gaudir d’un bon sopar que va acabar amb uns brindis a casa i una pregunta…

Què m’emporto de tots aquests anys?

Dons la sensació de tenir moltes persones que m’aprecien i jo també aprecio.

M’emporto també molt de coneixement, d’economia, d’empresa, de psicologia, de relacions humanes, de sociologia, d’informàtica, etc.

Tot això ha quedat enrere i la meva empremta en l’oficina en que he estat els darrers 20 anys s’anirà esvaint poc a poc i els que quedin i aniran deixant la seva, no serà ni millor ni pitjor, serà diferent, en bona part perquè tot ha canviat molt en els darrers anys.