pepcanals

Del 10j2010 al 11s2012 el sentiment independista ha crescut molt entre la societat civil catalana, els partits segueixen anant darrera es hora de que s’hi posin al davant.

Vint i set mesos han passat des de la manifestació del 10J a la que es prepara per demà passat.

En aquests mesos el sentiment independentista s’ha escampat com una taca d’oli.

Els que com jo fa anys que estem convençuts que el futur dels catalans passa per tenir un Estat independent, hem vist com el nostre pensament ha anat quallant en la gent que ens envolta i, el més important, sense tenir el mateix pensament polític o de partit.

Es cert que la situació econòmica que ens envolta hi ajuda molt, com també ens ha ajudat força la posició dels polítics de fora de Catalunya, sobre tot les declaracions com, sense anar més lluny, la d’ahir del president extremeny Monago, un “pepero” que governa amb els vots dels “comunistes” i que va dir textualment:

En el pasado debate sobre el Estado de la Región lo advertí y sucedió. Debemos de liderar la resistencia contra esa iniciativa insolidaria llamada Pacto Fiscal catalán, que muy sencillo de resumir hoy: Cataluña pide y Extremadura paga. Debemos ser conscientes de que ese dinero, esos 5.023 millones de euros, salen del bolsillo de todos los extremeños, de todos los españoles. No podemos consentir declaraciones como las del president, Artur Mas, defendiendo que “ése es el dinero de los propios catalanes”. No es cierto. Ése es también nuestro dinero y hay que decir basta.

Si, hem de dir prou!

Prou a que el president de l’autonomia més subsidiada per l’estat espanyol, pugui fer aquest tipus de demagògia, perquè qui escolta aquest discurs, bàsicament són ciutadans que no tenen o no volen tenir la opció a conèixer totes les dades.

Hem de dir prou a seguir subvencionant un Estat que s’ha dedicat en els temps d’eufòria a fer inversions fora de tota lògica, i deixant de fer-ne d’altres més interessants econòmicament, però que no aportaven vots als seus partits (PP o PSOE), reconeixent que nosaltres també n’hem fet algunes.

Hem de dir prou a un Estat que no solament no compleix el mandat constitucional de defensar la nostra llengua, sinó que aprofita qualsevol excusa per atacar-la i menysprear-la.

Hem de dir prou a un Estat que manté en el poder judicial el sentiment i esperit dictatorial.

Hem de dir prou a un cafè per a tothom que ha estat un incompliment total del esperit d’aquesta Constitució, que tant defensen quan els interessa.

Ho han fet molt malament i qui ho fa malament ho ha d’acabar pagant.

Ja no es hora de pactar, millor dir, si pactem, però pactem la nostre sortida.

Diuen que ara no es moment, que es hora d’anar tots junts, junts cap on?

Diuen que no som solidaris, dons deixeu-nos marxar, per què ens voleu sinó som solidaris? Si com diu l’extremeny nosaltres demanem i ells paguen, si marxem no hauran de pagar, no?

Passat demà el poble català tornarà a manifestar-se i possiblement es superin totes les xifres anteriors, però després vindrà l’hora dels partits, espero que no tornin a amagar el cap sota l’ala com va passar després de la manifestació del 10J, i reaccionin com cal.

El camí cap a la independència no serà gens fàcil però l’hem de fer pas a pas. Explicar-ho bé, fer que la gent que encara no té el sentiment, l’adquireixi per convenciment, com de fet ha passat amb molta gent els darrers mesos. Hem d’incorporar el màxim de ciutadans possible i hem de fer-ho bé.

Penjo aquest “article” en els blogs de Vilaweb després de molt de temps sense incorporar-hi res, però l’ocasió s’ho val.

A més a final de mes accediré a la prejubilació i serà el moment de recuperar la meva afició a escriure i compartir els meus pensaments.

Salut!