Pau Vinyes

L’any 1903 es constituí la ‘Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats’, fruit de la fusió de la ‘Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella’ amb el grup escocès ‘J&P Coats Ltd’, convertint-se en la primera inversió estrangera en l’economia industrial catalana. La història de la fàbrica, però, es remunta fins l’any 1839 quan es fundà ‘El Vapor del Fil’, una petita fàbrica de filats i torçats de lli. Aquesta petita indústria anà creixent, es realitzaren diverses compres i fusions protagonitzades per Ferran Puig, Jaume Portabella, Camil Fabra i un llarg etcètera d’homes de negocis que aplanaren el terreny per la fusió definitiva amb els industrials escocesos de l’any 1903.

L’aportació del grup de Paisley (prop de Glasgow) va ser la primera inversió estrangera a Catalunya, va possibilitar que la fàbrica anés creixent. Varen anar adquirint d’altres a la província de Barcelona, a Girona. La de Sant Andreu va arribar a tenir més de 3000 treballadors.

u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>Aquests homes i dones s'instal·laren en les cases antigues del municipi andreuenc, en carrers foscos i mal ventilats. Aleshores Sant Andreu de Palomar era un municipi independent, amb una economia eminentment agrícola i amb un consistori i una administració corruptes, estructurades dins del sistema de la restauració borbònica en què dos partits polítics s'intercanviaven el poder a base de fraus electorals i compra de vots. L'estat burgès tot just començava a caminar i només funcionava a l'hora de reprimir les aspiracions democràtiques i obreres.
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>No fou fins a principis del segle XX que es començaren a donar les primeres passes per solucionar algunes problemàtiques. Des del consistori barceloní (l'any 1897 Sant Andreu de Palomar fou annexionat a la capital) hi hagué l'interès de desviar algunes inversions per dur a terme intervencions urbanístiques necessàries com l'obertura de carrers i places, el cobriment de les rieres (que havien provocat mortaldats a finals del XIX i en tornarien a provocar a principis del XX), etc.
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>”,1]
);
//–>A principis del segle XX i fins la dècada dels trenta, la indústria tèxtil representava gairebé el 70 per cent de la producció industrial andreuenca i bona part de la culpa la tingué la ‘Fabra & Coats’. Sens dubte aquesta i d’altres fàbriques, com més endavant la ‘Maquinista Terrestre y Marítima’, foren un pol d’atracció pels immigrants que arribaven de Catalunya endins buscant noves oportunitats. En aquest sentit, ‘La Fabra’ i els seus antecessors jugaren un paper primordial ja que, des de mitjan segle XIX reberen la primera onada migratòria important que arribava a Sant Andreu de Palomar.

Aquests homes i dones s’instal·laren en les cases antigues del municipi andreuenc, en carrers foscos i mal ventilats. Aleshores Sant Andreu de Palomar era un municipi independent, amb una economia eminentment agrícola i amb un consistori i una administració corruptes, estructurades dins del sistema de la restauració borbònica en què dos partits polítics s’intercanviaven el poder a base de fraus electorals i compra de vots. L’estat burgès tot just començava a caminar i només funcionava a l’hora de reprimir les aspiracions democràtiques i obreres.

No fou fins a principis del segle XX que es començaren a donar les primeres passes per solucionar algunes problemàtiques. Des del consistori barceloní (l’any 1897 Sant Andreu de Palomar fou annexionat a la capital) hi hagué l’interès de desviar algunes inversions per dur a terme intervencions urbanístiques necessàries com l’obertura de carrers i places, el cobriment de les rieres (que havien provocat mortaldats a finals del XIX i en tornarien a provocar a principis del XX), etc.

u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>Enfront de la xarxa creada per la societat civil, la fàbrica hi oposà el seu sistema. 'Can Fabra' ho proporcionava tot al seu obrer: assistència mèdica, economat, guarderia pels fills dels obrers (la 'Casa-Cuna') clubs d'esports, entitats de lleure… tot un complex societari que pretenia allunyar l'obrer de la seva
classe.Més enllà dels elements positius que tenia aquesta organització social creada per la fàbrica, cal que tinguem en compte la veritable voluntat del patró a l'hora de crear-la. Basat en una mena de paternalisme, l'objectiu era convertir la fàbrica en el centre absolut de la seva vida. La fàbrica li donava el jornal, però també hi podia comprar més barat, deixar els fills quan es treballava, jugar a futbol després del treball, trobar-se amb els companys per jugar al dòmino, etc. La fàbrica es converteix en productora i en controladora de la vida del seu treballador.
u003cbr>Seria excessiu parlar de colònia a Sant Andreu, i a 'Can Fabra', però el precepte original no deixaria de ser el mateix.u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>És per aquest motiu que un dels sobrenoms que tindrà la 'Fabra & Coats' serà "can mamella". Certament, aquest no era el sobrenom més utilitzat a l'època ja que la gent parlava de "la fabra", "ca l'alzina" (en referència a una d'aquelles fàbriques precedents i fusionades) o, senzillament "la fàbrica". Però "can mamella" és un àlies interessant ja que és molt il·lustratiu del que era la fàbrica: tothom en xuclava, i ho podia xumar tot, la setmanada, l'alimentació i l'oci. Tot i les diferents versions del perquè d'aquest sobrenom, considerem que és força exemplificador de la importància que a Sant Andreu ha tingut sempre el que ara anomenem Can Fabra.
“,1]
);
//–>Però també s’organitzà la societat per crear entitats caritatives fomentades des dels sectors més conservadors; institucions de socors mutu gestionades pels elements de la nova burgesia andreuenca amb pretensions polítiques; i continuaven existint les associacions pròpiament obreres, gestionades pels treballadors que tenien com a objectiu, a més de les típiques caixes de resistència, fomentar l’alfabetització i la cultura entre els homes i les dones que havien de treballar més de quaranta hores setmanals a les fàbriques.

Enfront de la xarxa creada per la societat civil, la fàbrica hi oposà el seu sistema. ‘Can Fabra’ ho proporcionava tot al seu obrer: assistència mèdica, economat, guarderia pels fills dels obrers (la ‘Casa-Cuna’) clubs d’esports, entitats de lleure… tot un complex societari que pretenia allunyar l’obrer de la seva classe.Més enllà dels elements positius que tenia aquesta organització social creada per la fàbrica, cal que tinguem en compte la veritable voluntat del patró a l’hora de crear-la. Basat en una mena de paternalisme, l’objectiu era convertir la fàbrica en el centre absolut de la seva vida. La fàbrica li donava el jornal, però també hi podia comprar més barat, deixar els fills quan es treballava, jugar a futbol després del treball, trobar-se amb els companys per jugar al dòmino, etc. La fàbrica es converteix en productora i en controladora de la vida del seu treballador.
Seria excessiu parlar de colònia a Sant Andreu, i a ‘Can Fabra’, però el precepte original no deixaria de ser el mateix.

És per aquest motiu que un dels sobrenoms que tindrà la ‘Fabra & Coats’ serà "can mamella". Certament, aquest no era el sobrenom més utilitzat a l’època ja que la gent parlava de "la fabra", "ca l’alzina" (en referència a una d’aquelles fàbriques precedents i fusionades) o, senzillament "la fàbrica". Però "can mamella" és un àlies interessant ja que és molt il·lustratiu del que era la fàbrica: tothom en xuclava, i ho podia xumar tot, la setmanada, l’alimentació i l’oci. Tot i les diferents versions del perquè d’aquest sobrenom, considerem que és força exemplificador de la importància que a Sant Andreu ha tingut sempre el que ara anomenem Can Fabra.

u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>No podem deixar de parlar dels conflictes que hi hagué al llarg de la seva història, tot i que no fou una fàbrica molt conflictiva, podem destacar vagues durant la dècada dels anys deu i, sobretot, les convulsions que provocà els consecutius expedients de regulació dels anys setanta i vuitanta, que causaren vertaders traumes a molts andreuencs.
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan langu003d”FR” styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>
Amb tot, la fàbrica continua essent la fàbrica. Les societats s'articulen en relacions de molt diversos tipus, bàsicament econòmiques i culturals, però també s'articulen amb el territori amb uns fils molt més subtils que entren en la intimitat de les persones i dels grups socials, les classes.
u003c/span>u003c/b>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>La fàbrica, com a element protagonista de la contemporaneïtat, és un referent en la vida social de milers de persones i es converteix en molt més que una simple productora, ja que la fàbrica representa la vida de qui hi ha treballat, la seva escola i el seu referent generacional.
u003cbr>'Can Fabra' n'és un exemple ben clar a Sant Andreu de Palomar: malgrat expedients de regulació, malgrat la feina mal pagada i els abusos, les decepcions i les hores davant d'una màquina, els antics treballadors de la fàbrica es varen bolcar en la reivindicació de la seva recuperació: Can Fabra pel poble!, cridaven.
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>I perquè? Que té 'Can Fabra' que no tinguin milers de fàbriques de tota Catalunya? Doncs té milers de vides tancades entre quatre parets. Milers de trocets de vides d'obrers que, malgrat les decepcions, senten "Ca l'alzina" com una part indestriable de la seva existència, perquè les parets i les xemeneies han superat la seva condició arquitectònica per assolir-ne una de sentimental que és molt més
“,1]
);
//–>

No podem deixar de parlar dels conflictes que hi hagué al llarg de la seva història, tot i que no fou una fàbrica molt conflictiva, podem destacar vagues durant la dècada dels anys deu i, sobretot, les convulsions que provocà els consecutius expedients de regulació dels anys setanta i vuitanta, que causaren vertaders traumes a molts andreuencs.

Amb tot, la fàbrica continua essent la fàbrica. Les societats s’articulen en relacions de molt diversos tipus, bàsicament econòmiques i culturals, però també s’articulen amb el territori amb uns fils molt més subtils que entren en la intimitat de les persones i dels grups socials, les classes. La fàbrica, com a element protagonista de la contemporaneïtat, és un referent en la vida social de milers de persones i es converteix en molt més que una simple productora, ja que la fàbrica representa la vida de qui hi ha treballat, la seva escola i el seu referent generacional.
‘Can Fabra’ n’és un exemple ben clar a Sant Andreu de Palomar: malgrat expedients de regulació, malgrat la feina mal pagada i els abusos, les decepcions i les hores davant d’una màquina, els antics treballadors de la fàbrica es varen bolcar en la reivindicació de la seva recuperació: Can Fabra pel poble!, cridaven.

I perquè? Que té ‘Can Fabra’ que no tinguin milers de fàbriques de tota Catalunya? Doncs té milers de vides tancades entre quatre parets. Milers de trocets de vides d’obrers que, malgrat les decepcions, senten "Ca l’alzina" com una part indestriable de la seva existència, perquè les parets i les xemeneies han superat la seva condició arquitectònica per assolir-ne una de sentimental que és molt més

u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>Per tots aquests motius, entrar a la fàbrica que encara queda mitjanament en actiu va convertir-se en una experiència única: tocar les parets, observar les immenses xemeneies i descobrir racons plens de pols t'introdueix en la dimensió dels sentiments i en les percepcions més íntimes de milers de persones que van fer de la fàbrica un model de vida i que, a partir de la fàbrica entenien la societat, amb les seves meravelles i els seus horrors.
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan langu003d”EN-GB” styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>
Jordi Rabassa i Mussonsu003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>GRUP FOTOGRÀFIC NIÈPCE DE SAINT-VÍCTOR
u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>SANT ANDREU DE PALOMAR, GENER DE 2008
u003c/span>u003c/b>u003c/p>”,1]
);
//–> important.Una fàbrica no són els fils ni els quadres de producció sinó el sofriment, les alegries i el trauma que han generat.

Per tots aquests motius, entrar a la fàbrica que encara queda mitjanament en actiu va convertir-se en una experiència única: tocar les parets, observar les immenses xemeneies i descobrir racons plens de pols t’introdueix en la dimensió dels sentiments i en les percepcions més íntimes de milers de persones que van fer de la fàbrica un model de vida i que, a partir de la fàbrica entenien la societat, amb les seves meravelles i els seus horrors.

Jordi Rabassa i Mussons

GRUP FOTOGRÀFIC NIÈPCE DE SAINT-VÍCTOR

Text utilitzat per a l´exposició "Mirades Fabrils, aproximació fotogràfica a la Fabra i Coats"
SANT ANDREU DE PALOMAR, GENER DE 2008
Fotografia: Pau Vinyes

u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”> u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”> u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”margin:0cm 0cm 0pt;line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”>
 u003c/span>u003c/b>u003c/p>
u003cp styleu003d”margin:0cm 0cm 0pt;line-height:150%;text-align:justify”>u003cb>u003cspan styleu003d”font-size:9pt;line-height:150%;font-family:Verdana”> u003c/span>u003c/b>u003c/p>u003cbr clearu003d”all”>
u003cbr>– u003cbr>Pau Vinyes i Roig u003cbr>Història i fotografia u003cbr>Sant Andreu de Palomar, Catalunyau003cbr>u003ca hrefu003d”http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/4007″ targetu003d”_blank” onclicku003d”return top.js.OpenExtLink(window,event,this)”>http://blocs.mesvilaweb.catu003cWBR>/bloc/view/id/4007u003c/a>u003cbr>u003ca hrefu003d”mailto:vinyespau@gmail.com” targetu003d”_blank” onclicku003d”return top.js.OpenExtLink(window,event,this)”>
vinyespau@gmail.comu003c/a>
u003c/span>”,0]
);
D([“ce”]);
//–>

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!