Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria
fruits d’una rara dolcesa,
seria fidel als
camins que et solquen la pell
i als rius
secrets que et travessen l’entranya.
Si fossis mar
manllevaria el vent
per
desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimari l’ombra.
Només et tinc a tu. Covardament
t’invoco a
plena nit amb les mateixes
paraules que
temps ha. La lluna és groga
i em xucla el
moll dels ossos. Tu retornes
com un record
de mi mateix i em cauen
dels dits a
terra, lentament, les restes
del temps caduc
que he viscut sense viure.
Ara és l’hora vermella delsguerrers.
Marca la cera
nova amb dits lentíssims.
Estén-te a
terra, acull-me.
Sense el teu
foc cap foc no em
vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés
camins per dins un claustre.
“Llibre sense títol”
Miquel Martí i Pol
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU DOS MIL NOU !!!
Amb estima de Pau
Vinyes i Roig
Foto: La serralada de Montserrat des de l’Abadia, de P.V.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!