Pau Vinyes

El que opinava en Benet del conseller Saura prou ho va reflectir en
el pròleg de les seves memòries, i encara, a darrera hora -en puc donar
fe, perquè vaig transcriure el text-, va suavitzar-ho. Si ara fos a
fer, de ben segur fóra molt més dur i contundent.

Malgrat haver-li fet arribar el seu llibre El president Companys, afusellat,
sembla que el conseller d’Interior no se l’hagi llegit, o pitjor
encara, no ha entès res. M’ho fa suposar tot aquest enrenou que ha
muntat amb l’exhibició de la néta del president assassinat -feta venir
des de Mèxic-, i la seva anada a Madrid a demanar clemència al govern
espanyol.

No repetiré tot allò que historiadors i polítics més autoritzats han
opinat sobre la proposta forassenyada del conseller Saura, sobretot des
d’Esquerra Republicana. Argumentar, per part seva, que Companys no pot
ser patrimoni de cap partit, em sembla del tot raonable, però això
implica ser conseqüent. I ell no ho ha estat gens ni mica.

En el cas de Companys, no es tracta d’un afer casolà, d’una
reivindicació d’un avi que els franquistes van assassinar, al qual els
familiars volen tornar-li l’honor i la dignitat. Res de tot això -això
potser també-. Companys fou perseguit, empresonat, maltractat i
assassinat per una única raó -raó d’Estat-, per haver estat president
de la Generalitat, escollit en eleccions lliures pels homes i dones de
Catalunya. Amb el seu afusellament, volia que quedés clar que la Guerra
Civil no havia tingut altra finalitat que la destrucció, l’anorreament
del nostre poble, l’arrabassament de tots els nostres drets i
llibertats.

Lamento el paper que el conseller ha fet fer a la néta de Lluís
Companys, que ha sofert una lamentable i descarada manipulació per part
de Saura, però sembla que, en això, hi té la mà trencada. I, ara, torno
a Josep Benet, a qui -fa pocs dies- Saura -valent-se d’Iniciativa- va
pretendre manipular també. Suposo que el judici que li féu Benet en les
seves memòries li va doldre tant que no ha trobat altre mitjà de fer-li
front que editar el text de la seva moció de censura al president
Pujol, com si aquest text desmentís res del que aquell, al llarg de la
seva vida, havia reivindicat. A en Benet, no cal que el reivindiqui
ningú. Fou la seva actuació i la seva obra les que el reivindiquen. Tot
altre intent d’usar el seu nom en va no és altra cosa que una trista i
barroera manipulació, que ell, en cap moment, hauria permès. Deixeu,
doncs, que descansi en pau, tant ell com el president Companys. Només
el poble de Catalunya pot reivindicar-los.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!