En el darrer número del Sant Andreu de Cap a Peus, a la secció del Xafarder, se’ns parlava de la possibilitat d’enderrocar l’actual església parroquial de Sant Andreu de Palomar. En el seu lloc hi ha qui proposava fer una església de mides més petites amb concordança a la nova demanda religiosa – cada cop més minsa i on els cabells blancs sobresurten per davant del jovent- així com habitatge de protecció oficial. La idea pot semblar absurda i fora de lloc, però vist el poc entusiasme en iniciar les obres de la cúpula seria el més idoni. Dic això, doncs, tal com veig les coses sembla que n’hi ha per estona llarga. Ens hauria de fer reflexionar si realment val la pena dedicar tants esforços per la salvaguarda del nostre patrimoni andreuenc. Un símbol tan emblemàtic com la cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar no pot restar en precari per la desídia de les administracions pertinents i del bisbat. Ens agradi o no, el nostre poble té allò que els nostres avantpassats li van donar i forma part del nostre llegat de memòria cultural. Deixar que la burocràcia o els pressupostos se’n duguin el nostre passat és com deixar que les nostres arrels deixin de ser vives i esdevinguin mortes. I així és, ja que no hi ha pressupost per llogar una bastida per l’arranjament de la cúpula amb el seu cupulí.
Per altra banda, ressonen veus que hi ha la voluntat de preservar el cas antic de Sant Andreu. Enhorabona si duu a bon port. La idea, segons fonts municipals, seria ampliar el catàleg del patrimoni santandreuenc – actualment força minso- i revisar el Pla General Metropolità ( PGM). Sigui dit de passada que el PGM és un cúmul de propòsits urbanístics que tenen precedents en l’època del regidor de la Lliga Josep Cararach, és a dir de principis del segle passat. Allò que tenia sentit en els anys setanta avui pot haver quedat obsolet. Les grans avingudes, autopistes i eixamplaments de carrers per tal de fer la circulació automobilística més amena, avui no tenen sentit si trobem lògic les àrees de vianants i les zones 30. Per tal d’evitar futurs nyaps com la terrorífica obertura del nou tram del carrer d’en Grau, on els edificis de no planta s’han convertit en un camuflat mur al pur estil del de Berlin, caldria posar fil a l’agulla per fer un nou pla on la teranyina del nucli antic de Sant Andreu sigui respectada. No és qüestió de fer un parc temàtic tot conservant a ultrança el passat ans el contrari de preservar una manera de fer poble, on prevalgui la conservació d’allò que té valor patrimonial. Més enllà dels Gaudí, Puig i Cadafalch, Jujols, Domènech i Montaner…hi ha vida. El patrimoni andreuenc per insignificant que sigui té el seu valor afegit. Mantenir-lo, preservar-lo i donar-lo a conèixer a les futures generacions és part del nostre dret a fer-ho. Poder explicar amb exemples clars als nostres fills que a Sant Andreu de Palomar temps fa era un poble, on les fàbriques, les masies, els carrerons estrets hi tenien cabuda és alliçonar-los en el present, ja que seran hereus d’ un passat ni enyorable ni deplorable. Un passat fet amb l’esforç de molts andreuenques i moltes andreuenques, aquí els devem l’honor de poder-lo gaudir, malgrat la febre destructora de “passarells de la desconstrucció”.
Pau Vinyes i Roig
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia, Pau, sóc la Júlia del grup de lectura,
No hauria imaginat mai que en els temps que corren s’haguessin pogut perdre tants edificis emblemàtics. Respecte a les esglésies i a d’altres, com ara escoles religioses, s’han enderrocat alegrement edificis notables, com que no eren d’arquitectes ‘turístics’, doncs…
Al Poble-sec tenim Santa Madrona, amb un campanar que fa pena. Aquesta església, per causes òbvies i situacionals va patir tot tipus d’agressions diverses durant la Setmana Tràgica, la Guerra Civil… Durant la postguerra se li van fer arranjaments baratets. Ara fa pena i com que no és modernisme gaudinià sinó el neogòtic habitual en molts altres edificis semblants, poc valorat, ningú no sembla interessar-se massa pel tema. L’ús de les esglésies, en general, es avui menor com a llocs de culte, efectivament, però, per exemple, amb un bon arranjament s’hi poden fer bons concerts i d’altres actes. L’església, també del meu barri, que havia estat capella de les monges del Sortidor, s’ha malmès per part de la mateixa orde, per tal de fer-hi més aules i poder acollir més alumnes. El que no va acabar d’enderrocar la guerra ho faran, potser, la desidia i l’economia. Escoltava fa poc una veïna de l’esquerra de l’Eixample manifestant que actualment no s’esdevindria una reivindicació com la que va generar la preservació de la Casa Golferichs, per manca d’interès veïnal. En els barris com el meu, amb molta immigració, i on el gruix amb arrels al barri es feble, encara es fa molt més difícil tot plegat.
Resposta: SI, es fea, hortera, sin ningún tipo de interés ni histórico ni arquitectonico.