Pau Alabajos

11 de novembre de 2008. Avui fa un any de l’assassinat de Carlos Palomino, un xic de 16 anys del barri de Vallecas (Madrid) que va perdre la vida per pensar diferent. Un feixista, vinculat a Democracia Nacional, el va matar per plantar cara a la xenofòbia i el racisme. Estava en el lloc i en el moment adequats, però es va creuar amb qui no tocava. Eixe és el pecat que va cometre: lluitar per la tolerància i el respecte, treballar per una societat més justa i més honesta. Cal denunciar enèrgicament que exercir la llibertat d’expressió encara avui, ara i ací, pot resultar perillós per a la nostra integritat física, sobretot si atenem a la impunitat amb què actuen els terroristes de la ultradreta. No debades, la passivitat dels nostres governants i la connivència de les forces de l’ordre fomenten subreptíciament la metàstasi d’aquest càncer social que és el feixisme. Sé que pot semblar un concepte passat de moda, referencialment obsolet, que remet a moments de la Història ja superats, però no ens equivoquem: l’adveniment de la democràcia no ha esborrat certes actituds que perviuen a hores d’ara, si bé residualment, en la societat del segle XXI i només podem utilitzar una paraula per a definir-les, feixisme. Usar la violència contra algú, pel seu color de pell, per la seua opció sexual o pel simple fet de pensar diferent, no es mereix un altre nom. Els diaris i les televisions es fan ressò, amb massa freqüència, de caceres, linxaments, destrucció d’immobles i altres agressions de la mateixa naturalesa. No és el passat, parlem d’ara, dels nostres dies. La reducció de la condemna de l’assassí de Roger, la tranquil·litat amb què Pedro Cuevas es presentà a les darreres eleccions en les files d’un partit xenòfob com és el cas d’Alianza Nacional només eixir de la presó per la mort de Guillem Agulló, o la punyalada letal que va rebre Carlos Palomino en Legazpi l’any 2007, són la demostració fefaent que encara hi ha molta feina per fer i que hem de posar les mans en farina. I és que cal treballar dia a dia, quotidianament, per acabar amb aquesta mena d’agressions d’una vegada per totes. Avui, Carlos, tots et tenim present. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!