Pau Alabajos

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur 

La
Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per
recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de
1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa
s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat
per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut
sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives. Des
de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la
Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius.
Des d’aleshores s’ha recuperat  el vertader esperit del 31 de Desembre,
que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i
projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un
acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una
commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per
saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat
en el passat.  

20 anys de la manifestació del 31 de Desembre 

Ja
fa 20 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu
del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de
Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any
rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets
nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la
història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general. Durant
aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut
règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i
han passat governs de diferent signe polític. Però cada any per
aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al
carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels
Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a
l’autodeterminació. En cada edició hem estat més els que sortíem per
exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus
directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de
submissió nacional del nostre país. 

Precisament
el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la
mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns
elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del
recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es
llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes
variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han
contribuït a un augment important de la participació. 

Al
llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt
diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista
fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països
Catalans. Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació
ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre
poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es
mantengui.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!