Pau Alabajos

La nova Consellera de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana,
Trinidad Miró, ha manifestat davant la premsa que "una de les seues
màximes prioritats és la internacionalització de la cultura valenciana en tots
els àmbits". Em prenc amb molta cautela aquestes declaracions perquè no és
la primera vegada que un dirigent del Partit Popular utilitza un discurs
semblant a l’hora de prendre possessió del seu càrrec. Si analitzem la
trajectòria de tots i cadascun dels consellers de cultura que hem tingut des de
l’adveniment de la democràcia, ens adonarem que la projecció internacional dels
nostres artistes ha sigut, i continua sent, una assignatura suspesa.

Una de
les raons que justifiquen la nostra limitada exportació cultural és que no
existeix cap institució autonòmica que tinga com a objectiu primoridial el de
traspassar fronteres en matèria artística: sí tenim, per contra, l’Institut
Valencià de l’Exportació (IVEX), un organisme amb delegacions en diversos
països que s’encarrega de fomentar la "implantació d’empreses valencianes
en els mercats internacionals". Sembla ser, però, que les proto-indústries
culturals del nostre País no arriben a beneficiar-se d’aquest tipus d’ajudes
per culpa del seu escàs rendiment econòmic. De qualsevol manera i mirant la
situació amb perspectiva, em fa l’efecte que podria ser contraproduent acceptar
les subvencions d’una entitat tan tèrbola com aquesta, investigada per
pressumptes activitats fraudulentes relacionades amb
alts càrrecs del PP.

Partim de zero, per tant. Necessitem un ens de nova creació que, seguint els
models de l’Institut Català de les Indústries Culturals de Catalunya (ICIC) i
el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior
de la Cultura
de les Illes Balears (COFUC), aposte decididament per la projecció
internacional del producte cultural autòcton. La pregunta que em faig és: com
és possible que encara no existica en el País Valencià una institució
d’aquestes característiques?

Dins
de l’àmbit de la música en valencià, que és el que tinc més a mà, n’hi ha tres
casos que em vénen molt bé per a il·lustrar la meua argumentació: són Obrint
Pas, Miquel Gil i l’Ham de Foc. Tres projectes musicals d’una gran solidesa que
han aconseguit creuar fronteres i que són de referència obligatòria. La gira de
presentació del darrer disc dels Obrint Pas és
una tirallonga espectacular de festivals internacionals (combinats amb
actuacions dins del nostre territori) que respon a la seua irrefutable
consolidació de cara al mercat exterior. El mateix fenomen es repeteix amb
Miquel Gil: el músic de Catarroja ha compartit escenari amb artistes de la
magnitud de Savina Yannatou, ha triomfat en una fira de gran prestigi
internacional com és el Womex i ha desenvolupat formidablement el seu paper
d’ambaixador de la música tradicional valenciana en nombroses ciutats europees.
L’Ham de Foc no es queden enrere i han demostrat sobradament que es pot fer
música exportable en la nostra llengua. Estan avalats per un dilatadíssim
historial de concerts i col·laboracions que els han portat a recórrer de punta
a punta el nostre continent: Grècia, Holanda, Alemanya, Portugal, Itàlia,
França… No ens agafa per sorpresa que la Generalitat
no s’haja dignat a co-finançar aquestes gires internacionals, tot i la
immillorable promoció de la cultura i la llengua valencianes que aquestos grups
han fet a l’estranger. L’explicació és ben fàcil, de tan contundent: l’art i la
cultura del nostre País mai no han sigut una veritable prioritat (més enllà de
les bones paraules) per als successius equips de govern del Partit Popular
d’ençà que guanyaren les eleccions del 95. La senyora Miró té una oportunitat
d’or per a contradir aquesta teoria. Estarem atents a les resolucions i
estratègies que la nova consellera pose en pràctica per tal de combatre
l’ostracisme de moltíssimes propostes artístiques de gran qualitat fetes a casa
nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!