Pau Alabajos

diumenge, 30 de desembre de 2007, Benifairó de la Valldigna (la Safor) – Festivern

Últim concert de l’any. Compartim cartell i escenari amb el nostre company de batalla i amic Cesk Freixas, que acaba d’enregistrar el videoclip d’una de les cançons del seu darrer disc, El camí cap a nosaltres. Tardarem una miqueta a poder veure’l a les nostres pantalles perquè encara es troba en fase de muntatge: en tot cas, ja avisarem quan arribe el moment. Arrepleguem a Cesk a València, el seu tren arriba a l’estació del Nord a les dues del migdia, sense retard. Dinem en Torrent i emprenem el camí cap a Benifairó de la Valldigna, on se celebra l’edició d’enguany del Festivern. Arribem al poble sobre les cinc de la vesprada i ens dirigim al camp de futbol, on està situat el colossal envelat amb capacitat per a 6000 persones on tindran lloc els concerts de la nit. Amb una horeta tenim prou per a fer les proves de so: Cesk tocarà finalment amb la meua guitarra i, com que anem amb la formació minimalista (violí, guitarra acústica i veu), no suposa massa feina per als tècnics. Ens quedem xarrant a prop de l’escenari fins que es fan les set. A eixa hora s’obrin les portes per als espectadors, que comencen a entrar al recinte. Ens preparem per a l’actuació, pugem al cadafal i afinem els instruments. Fa molt de fred (només heu de fixar-vos en la fotografia que il·lustra aquesta crònica: Laura està tocant amb anorak!). La carpa està plena de gom a gom, s’ha arrimat moltíssima gent de tot arreu per escoltar les cançons de Cesk i les nostres (per cert, us garantim que no serà l’última vegada que compartirem cartell, ja us explicarem el projecte que portem entre mans quan siga oportú). Des de la primera nota, el públic participa intensament: canten tan alt que de vegades em costa escoltar la meua veu a través dels monitors, aplaudeixen tots i cadascun dels poemes introductoris que llegim, presten especial atenció als temes del nou disc que presentem per primera vegada. Tot un luxe de concert, inoblidable. El punt culminant arriba quan toquem Cançó explícita i la gent ens acompanya a pulmó: és un d’aquells moments especials que et recorden el privilegi que suposa poder pujar a un
escenari i interpretar les teues cançons en directe davant d’un públic. Dediquem un dels nous temes, Contra el ciment a tota la gent de la Valldigna que lluita contra l’especulació urbanística i, més concretament, contra la línia d’alta tensió projectada a la zona sobre la que parlàvem en un post anterior, La Valldigna en peu de guerra! Acabem la nostra actuació, com sempre amb Futur en venda, i donem pas a Cesk, que ens delecta amb un concert formidable. Nosaltres l’escoltem des de la primera fila, al costat de Laia i Gerard, que han vingut des de Paiporta per escoltar les noves cançons. Molta gent coneguda entre el públic, quan acaba el concert ens quedem parlant animadament amb alguns amics fins que l’organització ens comunica que s’ha de tancar la carpa. Arrepleguem el material a corre-cuita i marxem a sopar. Ens trobem en la zona de camerinos amb alguns membres d’Obrint Pas, d’Agraviats i de Voltor, que estan fent temps abans de les actuacions d’aquesta nit. Després de sopar ens passem per la pizzeria Escuma i ens fem el café amb la gent del Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT), amb Vicent Company i companyia, que ens posen al corrent de com progressa el judici contra Iberdrola. En definitiva, una gran nit i una gran iniciativa: és impressionant observar la quantitat de gent que s’ha desplaçat fins a Benifairó de la Valldigna per presenciar aquest festival de cap d’any. Per a llevar-se el barret! Ens n’anem a casa més prompte del que voldríem perquè Laura ha actuat pel matí en el Palau de la Música de València amb l’Orfeó Manuel Palau en el tradicional concert de nadal: portem tot el dia bambant, ha sigut un dia molt llarg i estem esgotats, o siga que necessitem recarregar bateries. Bon any!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!