Pau Alabajos

dijous, 24 d’abril de 2008 – Auditori de Riba-roja

Al voltant de les deu del matí Laura passa per ma casa. Des de Torrent agafem el bypass i ens encaminem cap a Riba-roja, en la comarca del Camp de Túria. Avui farem un concert una miqueta atípic, perquè serà en horari matinal i davant d’un públic d’una franja d’edat molt marcada. Rosa i Òscar, dos professors de l’institut de Riba-roja ens han convidat al grup de la Valldigna Amanida Peiot i a nosaltres a fer una actuació per als alumnes dels cursos de secundària. Arribem a l’auditori i comencem a descarregar els instruments i de més. Fem les proves amb tranquil·litat: l’espai és una passada, és grandíssim, i a més a més tenim quatre o cinc tècnics pendents de nosaltres. Al voltant de la una i mitja comença el recital. Paco i Gerard (Amanida Peiot) fan una actuació molt teatral, amb molts tocs d’ironia. Fins i tot conviden a dues xiques a pujar a l’escenari perquè participen en un microconte dramatitzat. L’acordió de Gerard i els mil i un joguets de Paco fan les delícies del públic. En acabant ens toca el torn a nosaltres: comencem l’actuació amb La clau. Amb dues o tres notes tenim prou per adonar-nos que les condicions acústiques de l’auditori són meravelloses. Quasi estem tocant a pèl, però la poca sonorització que n’hi ha fa que no ens coste gens d’esforç la interpretació. Tenim una bona referència per monitors i el so de retorn és molt net. Els alumnes són molt agraïts en aplaudiments i participen activament en les cançons, fent palmes o cantant: al principi tímidament, però a poc a poc van guanyant confiança. L’escalfor que ens transmeten en algunes cançons, com Al vent o Cançó explícita és increïble. Així resulta molt fàcil traure el millor de nosaltres. Tanquem abans d’hora el concert perquè els autobusos han de marxar i ens hem esplaiat excessivament. Alguns dels alumnes s’arrimen a parlar amb nosaltres, ens compren el nou disc i ens fan dedicar-los-el. Fins i tot ens demanen que els signem en les motxilles amb retolador indeleble: això sí que no ho havíem fet mai! Ens acomiadem a corre-cuita. Amb les presses, una de les xiques, quasi s’oblida el CD dedicat i tot! En acabant, arrepleguem els instruments i ens canviem de roba. Ja s’ha fet molt tard. Tornem a la carretera i ens dirigim cap a Torrent, que Laura té classe al conservatori a les quatre i encara no hem dinat ni res.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!