Pau Alabajos

divendres, 22 de febrer de 2008, Benissa (la Marina) – Sala d’actes de la Universitat d’Alacant (UA)

A les cinc de la vesprada quedem a la Plaça Sant Agustí de València amb Sergi Contrí, Joan Sengermés i Fede Mahiques. Tenim aproximadament una hora i mitja de trajecte fins a Benissa i encara hem de passar per Xirivella a arreplegar el teclat de Fede. Malauradament, Laura no ens ha pogut acompanyar en aquesta actuació perquè té un concert important en l’Auditori de Torrent amb la Jove Orquestre de Cambra de València (JORCAVAL). Arribem a Benissa i busquem la seu universitària, que és el lloc escollit per la Regidoria de Promoció i Ús del Valencià per celebrar una taula redona-concert amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Llengua Materna. Aparquem relativament a prop i comencem a descarregar tot el material. Pugem les escales fins a la sala d’actes, on la gent de VerdCel ja ha montat l’equip de so i ha fet les seues proves. Ens posem al dia pel que fa als projectes de cadascú i endollem els instruments. Acabem de seguida: les formacions que portem, tant Sergi com nosaltres, són ben senzilles i la prova no s’allarga massa. Tot seguit, anem a prendre un café al bar de la Biblioteca Municipal. Quina és la nostra sorpresa quan, per la porta de la cantina, apareix un grup de persones vestides amb trage i corbata, entre les quals es troba ni més ni menys que Federico Trillo. Sí, exactament, "manda huevos" i "viva Honduras!". Ens assabentem que a la mateixa hora que nosaltres xarrem en la seu universitària, el PP farà un miting a la localitat de la Marina amb Miguel Peralta i l’ex-ministre Trillo. A les vuit i mitja comença la xarrada. Ens asseguem davant del públic i encetem un debat al voltant dels hàndicaps i avantatges que té el fet de cantar en valencià. Coincidim que cal una voluntat i una implicació política perquè la cultura expressada en la nostra llengua tinga una major projecció i siga vista com a "normal" en les programacions dels municipis valencians. Es barallen diverses iniciatives i propostes, el públic participa i dóna la seua opinió: un debat molt enriquidor i participatiu. Després d’uns canapés i una miqueta de vi blanc de la Marina Alta comencen els concerts. Ens toca trencar el gel a nosaltres. Alternem algunes cançons del primer disc amb un parell de temes del nou. Intentem donar-li més presència als poemes i a les cançons on el piano juga un paper més rellevant. Fem mitja hora llarga de recital i li passem el testimoni al nostre amic Sergi Contrí, acompanyat pel guitarrista de Real de Montroi, Joan Sengermés. Com sempre, brillants, interpretant les cançons del seu primer disc, Comptant sargantanes. A continuació, els toca el torn al grup alcoià VerdCel, que presenten en directe amb dues guitarres i projeccions el seu darrer disc, Paisviatge, a més d’un parell de cançons inèdites. Quan tot acaba, i després d’acomiadar-nos dels organitzadors, arrepleguem les coses a corre-cuita i marxem cap a València. Encara hem de fer el trajecte d’autopista, portar a Fede i a Joan a sa casa. Arribem a les quatre de la matinada. i Sergi i jo hem quedat a les 8 del matí a la font de les granotes de Torrent amb Miquel i Àlvar, de l’Assemblea de Joves "L’Aixada" d’Aldaia per fer junts el viatge cap a Barcelona: demà farem un concert i una xarrada en l’Ateneu Popular de l’Eixample, dins d’una jornada sobre reptes i lluites del País Valencià.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!