Pau Alabajos

dissabte, 16 de febrer de 2008, Oliva (la Safor) – Casal Jaume I

Al voltant de les vuit i mitja de la nit arreplegue a Laura en el conservatori José Iturbi de València i agafem la pista de Silla. Prenem l’eixida cap a la N-332 i anem travessant pobles de la Ribera i la Safor fins que arribem a la nostra destinació, Oliva. El Casal Jaume I ha organitzat un aniversari per al Rei En Jaume, que en 2008 fa vuit-cents anys, que es diuen prompte. L’ocasió es mereix una festa d’excepció i no falta de res: un bon sopar (pizzes, papes i cacaus, com en els millors natalicis!), una coca de llanda espectacular (Aura, pots felicitar a ta mare de la nostra banda i de la de Jaume I, estem segurs que li hauria encantat!), amb els seus corresponents ciris (no n’hi havia lloc per a 800 espelmes, però sí per a 3 en forma de numerets, un vuit i dos zeros). Com que els convidats es mostren massa tímids com per a cantar l’aniversari feliç, Laura es pren la justícia per la seua mà i en fa una versió al violí, per tal d’obrir el nostre recital. A la segona o a la tercera cançó se’m trenca una corda de la guitarra, perquè n’hi ha tradicions que més val no canviar: per precaució, m’he portat un instrument de recanvi, una guitarra de batalla que ha pegat molts bacs pels carrers de València i més enllà. Fem un paronet per afinar i continuem amb el concert. Toquem algunes cançons del nou disc, tenim unes ganes terribles de tindre el CD en les nostres mans: massa s’està fent de rogar! Tenim en casa el màster definitiu, ja sabem com sonarà, o siga que ja és qüestió de setmanes, el que tarde la fàbrica a imprimir-los i a enviar-nos les caixes. Acabem l’actuació al voltant de la una de la matinada, hem començat molt tard: estàvem xarrant animadament amb els parroquians habituals del Casal i entre rialles i bromes, se’ns ha anat el sant al cel. Com a bis, fem un experiment: Tinc una mania inconfessable, no l’hem assajat ni una sola vegada des que la vam gravar per al nou treball i la toquem de memòria, a tomba oberta. Només direm, en la nostra defensa, que podria haver sigut pitjor! Abans d’anar-nos-en, Aura ens busca amablement en la "rebotica" un grapat de cartells antics: el Centre Català de Lausana (Suïssa) està preparant una exposició sobre els moviments socials i revindicatius dels Països Catalans i ens han demanat el favor que els en portem una bona mostra del País Valencià. Aura i Fermín ens ajuden a carregar tot el material en el cotxe. Ens acomiadem d’ells i de tots els convidats a la festa d’aniversari reial i tornem a la carretera: ens ho hem passat de categoria, ens hem rigut bona cosa i hem gaudit moltíssim del concert. Què més podem demanar?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!