Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
dijous, 11 d’octubre de 2007, Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Correllengua 2007
Després d’un 9 d’octubre protagonitzat per la crispació i la violència (un artefacte explosiu esclatà a les portes de la seu del Bloc a València i un grapat d’espanyolistes daltònics llançaren ous -a falta d’arguments- contra els manifestants durant el recorregut de la tradicional marxa cívica pels carrers del Cap i Casal), comença per a nosaltres un cap de setmana intens d’acords i carretera. Aquesta mateixa vesprada actuem en Vinyols i els Arcs dins dels actes organitzats amb motiu del Correllengua 2007. Es tracta de la segona vegada que passem per aquest municipi del Baix Camp i ja tenim ganes de tornar: el Joan i la Carme, com sempre, ens fan sentir com a casa. Acaben de ser pares i el xicotiu Ermengol és el centre d’atenció de tot el poble. Mentre caminem cap a l’Antiga Establia, que és el lloc triat per celebrar el concert, els veïns de Vinyols que es creuen en el nostre camí es desfan en ganyotes i carícies per al nadó. Al voltant de les vuit i mitja de la vesprada, amb una miqueta de retard per culpa meua, obrim el recital amb "La Clau", una de les cançons del nostre primer disc. L’acústica de la sala és espectacular: no necessitem utilitzar equip de so, toquem sense micròfons ni altaveus, completament a pèl. L’espai no és molt gran, però ha acudit bastant gent i s’hi genera un ambient molt acollidor. Després del concert, xarrem amb alguns dels assistents i ens assabentem que una bona part han vingut de les poblacions del voltant (encerte, fins i tot, a reconéixer la Ingrid, de Cambrils, una de les lectores assídues d’aquest dietari). No tenim temps per a molt més, ens acomiadem dels nostres amfitrions i ens endinsem en la carretera que ens conduirà cap a a Cervera, en la comarca de la Segarra, on (suposadament) a les 23:30 tindrà lloc el nostre segon recital del dia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola!
Quin concert dijous passat…bé, ja t’heu vam dir…que genial! la veritat és que va ser molt íntim…tan apropet…i la sonoritat…perfecte, de debò. Les cançons…trobo que totes encertadíssimes! i la del nou cd… em va encantar! no se si podrem esperar a any nou com ens vas dir per a sentir-lo!:)
Oh! quin honor que m’anomenis a la crònica i tot…hahaha gran memòria la teva! al principi vas dubtar una mica…però finalment, sí! hehe
Doncs res, espero que arribessis a temps a Cervera!
A vere quan tornes a venir per aquestes terres..que sempre seràs benvingut! i a vere si fins hi tot, encara te’n recordes de mi!:)
Un petó des de Cambrils!
Ingrid
A posta que anàrem des de Benimaclet i ens caigué damunt aquell ruixat inoportú que en uns instants ho va deixar tot xop. Quina desil·lusió la del meu fillet Joan – incipient violinista i guitarrista que ja se sap un grapadet de les cançons del vostre primer disc -, que és un apassionat de la nostra música (pregunteu-li a Feliu Ventura, Borja Penalba, Miquel Gironés, Dr. Dropo o Joan Miquel Oliver). Esperem la pròxima a prop de casa! Torrent? L’Eliana? Que vos vaja be per les terres llunyanes!
Hola, Pau!
Sóc Patri, l’amiga de Paula, com va tot? Espero que arribares a Cervera a hora… Acabo de veure que toqueu dijous a Castelló, tinc un curs allà així que aniré a escoltar-vos.
Salut!
Ei, Pau!!!
Un cop més, les teves cançons, ens van fer vibrar d’allò més. Què t’hem de dir a aquestes alçades?! Realment vam gaudir molt del concert de dijous passat i, sobretot, de les hores que et vas passar a Vinyols abans del concert.
Jo crec que l’actuació va anar molt bé (llàstima de les presses), va venir força gent, el lloc immillorable i l’acústica boníssima. Jo em vaig quedar amb molt bones sensacions i el públic també, tot i que quan vas marxar (en l’actuació de l’any passat ens va passar el mateix), tant a la Carme com a mi, ens va quedar un buit interior que… no sé com explicar-t’ho. Les teves cançons i la teva manera de ser deixen empremta. No canviïs mai!!!
Una abraçada molt forta de part meva, de la Carme, i de l’Ermengol, ell de ben segur també serà un fan teu, millor dit ja ho és amb la de vegades que ha escoltat les teves cançons, i això que només té dos mesets i mig!
Fins molt aviat!!!
Joan
PD: Ja he llegit que fou tota una aventura això de Cervera…