Pau Alabajos

divendres, 10 d’octubre de 2008 – Auditori de Vila-real

Afrontem el concert de Vila-real amb un cert nerviosisme. Actuem amb format de quartet i a Víctor (que ha tocat el cello en els últim concerts), li ha eixit un compromís ineludible i hem hagut de fer malabarismes per a reorganitzar-nos. Al remat, Andrea Tàrrega, que ja va acompanyar-nos a una gala en l’Auditori de Castelló farà cosa de dos anys, s’ha prestat a substituir-lo: això significa eixir a l’escenari amb un assaig només, i no és gens fàcil, requereix molt de valor, us ho assegure! La veritat és que ho ha fet molt rebé, tenint en compte les circumstàncies i la pressió! El concert d’avui estava emmarcat en la III edició de la Llotja de Música Urbana de Vila-real, una fira de contractacions amb un nodrit aparador d’ofertes musicals per tal que artistes i programadors culturals troben en un
mateix espai un lloc de trobada i d’intercanvi dinàmic i personal per fomentar sinergies de tota mena. Es tracta d’una iniciativa molt necessària al País Valencià i ben complicada de portar a terme: al Principat existeixen la Fira Tradicional de Manresa, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca i el Mercat de la Música Viva de Vic, i ja tenen alguns anys d’història i un prestigi assolit, gràcies, en part, al matalàs financer i logístic que ofereix la Generalitat de Catalunya. Per contra, si la Llotja de Música Urbana de Vila-real pot tirar endavant, és per la tenacitat i la implicació de l’Associació Cultural Aigua Fresca (ACAF), que ha decidit impulsar aquest projecte malgrat la passivitat institucional valenciana, enfrontant-se a tots els hàndicaps i mancances de la nostra indústria cultural. Gràcies, per tant, a Jordi, a Joan i a tota la gent que fa possible, any rere any, aquesta fira de contractacions. De veritat, un deu! Pel que fa al concert, no hem tocat amb la confiança de sempre (pels problemes que comentava adés), però l’Auditori de Vila-real té una acústica excel·lent i hem procurat gaudir-la en la mesura de les nostres possibilitats. La meua veu encara estava una miqueta tocada i patia per si em fallava, però s’ha comportat i m’he llevat un gran pes de damunt! Després del concert hem xarrat amb alguns amics que s’han arrimat fins a Vila-real. Hem saludat a Xavi Ochando, que ha aconseguit tot un rècord, assitint a tres concerts nostres en set dies! Hem signat alguns exemplars de Teoria del caos i ens hem fet algunes fotos per al record. En acabant, ens hem posat a arreplegar amb un somriure a la boca, ens ho hem passat molt bé aquesta nit i al públic li ha agradat l’actuació (o això ens han assegurat!), què es pot demanar més? Doncs acabar la nit amb bona música en directe: hem agafat el programa de mà de la Llotja i ens hem encaminat a la sala d’actes de la Caixa Rural, que és on s’han traslladat els concerts que no s’han pogut fer a l’aire lliure per culpa de les pluges. Si voleu saber més, haureu de vindre l’any que ve i jutjar per vosaltres mateixos!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!