Pau Alabajos

dissabte, 4 d’abril de 2009 – Casal Jaume I de Perpinyà

Eixim prompte cap a Perpinyà. Tenim uns 550 quilòmetres fins a la capital del Rosselló, però farem una parada tècnica a Barcelona per menjar alguna cosa i estirar les cames una miqueta. Hem quedat amb l’Elisabeth Capdevila, lectora de català a la Universitat de Colònia, que ens ha buscat una sèrie de concerts i xarrades per universitats alemanyes. Havíem d’haver fet aquest viatge durant el mes de gener, però uns problemes a la gola m’ho van impedir, de manera que cap al mes de juny tornarem a reprendre aquest projecte. També hem quedat amb Míriam Silvestre, que des de fa unes setmanes s’està encarregant de fer-nos de mànager, ocupant-se de la nostra agenda, i que ens acompanyarà fins a Perpinyà. Dinem en el restaurant que hi ha a l’última planta del Museu d’Història de Catalunya, que té una terrassa que dóna al port, amb unes vistes excel·lents. Després de fer el café, ens acomiadem de l’Eli i agafem el cotxe: tenim encara unes dues horetes fins a Perpinyà. Arribem amb una miqueta de retard perquè el GPS es torna carabassa durant uns instants, però tenim temps de sobra per fer les proves de so i descansar una estoneta abans del concert. Allà ens està esperant la gent de l’Agasalla, que estan preparant uns bikinis deliciosos per a berenar. A poc a poc, el públic comença a omplir la sala d’actes del casal. Saludem i xarrem uns minuts amb Gemma i Xavi, que han fet un llarg camí des d’Olesa de Montserrat! Comcencem el concert. Encara no tinc la veu recuperada del tot i com que ahir actuàrem a Oliva no es troba en les millors condicions possibles, però, ens trobem bastant còmodes a l’escenari. Acabem l’actuació amb Al Vent, que és una cançó que els professors de català del Casal han utilitzat amb els alumnes com a exercici de classe. Ens acomiadem, però els espectadors demanen una cançó més i pugem a l’escenari de nou. Ja no em queda més que un filet de veu i la meua guitarra tampoc no es troba en el seu millor moment: els canvis bruscos de temperatura i els viatges llargs trastoquen considerablement l’afinació, de tal manera que la cançó que fem com a cloenda, Sense equipatge, queda (per dir-ho d’alguna manera eufemística) curiosa… Xarrem amb el públic una estoneta i ens n’anem a sopar amb Corina, Laura, Júlia, Anaïs i companyia a una creperia boníssima. Després de fer-nos una cerveseta en un local no massa llunyà, ens n’anem a dormir. Portem molt de cansament acumulat i encara tinc una miqueta de ressaca del constipat. Dormim en casa de Júlia, un piset molt xulo en el rovellet del centre històric de Perpinyà. Al matí següent ens tornem a trobar per desdejunar tots junts a la Plaça de la República i, tot seguit, ens obsequien amb una visita guiada per la ciutat, explicant-nos al detall tots els racons importants de Perpinyà. Passem pel barri de Sant Jaume i comprovem en primera persona una curiositat que vaig llegir a la facultat farà un parell d’anys: els gitanos del Rosselló encara conserven majoritàriament el català com a llengua d’ús. Passegem pels carrers del centre històric, passem pels voltants del Palau dels Reis de Mallorca i de la Catedral de Sant Joan Baptista. Peguem una ullada al Castellet i acabem la visita a la redacció de Ràdio Arrels, una de les ràdios més interessants de tot els els Països Catalans, que fa les seues emissions íntegrament en català i que es fa ressò del treball dels nostres músics i cantants dia rere dia: un treball encomiamble pel qual ens agradaria felicitar als companys i companyes que la fan possible quotidianament! Ha sigut un viatge d’allò més enriquidor: la gent de l’Agasalla ens han explicat com és la realitat social de la Catalunya Nord des de la perspectiva d’aquells que posen les mans en farina. Ens hem sentit com a casa, hem fet molts amics i ja tenim ganes de tornar a veure’ls prompte! A veure si el 25 d’Abril tenim oportunitat, perquè estan organitzant un autobús des de Perpinyà per commemorar la Batalla d’Almansa!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!