Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
dissabte, 3 de novembre de 2007, Vila-real (la Plana), Auditori Municipal
L’organització de l’Aplec del Sénia s’ha vist obligada a suspendre el concert de sobretaula que s’havia de celebrar a Alcanar dins de les activitats programades en l’edició d’enguany: una autèntica llàstima, perquè teníem moltes ganes de participar en aquesta iniciativa que, entre altres coses, vetlla per reforçar els lligams entre les dues comarques limítrofes del País Valencià (el Maestrat) i Catalunya (el Montsià), enderrocant qualsevol mena de frontera real o figurada que puga quedar en peu entre els dos territoris. No obstant, tenim una altra cita en l’Auditori de Vila-real. L’Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar ens ha proposat de fer algunes cançons en la gala benèfica que han organitzat a fi de recaptar fons per finançar les activitats que promouen. Aquesta associació s’ocupa i es preocupa per proporcionar uns pares d’acollida a aquells xiquets i xiquetes que temporalment es veuen privats d’un entorn familiar estable i adequat. Els objectius d’AVAF, no cal dir-ho, ens semblen del tot encomiables i no hem dubtat a contribuir-hi amb el nostre granet d’arena. La gala té lloc a l’auditori municipal, un espai escènic molt ben acondicionat per a l’ocasió. Contacontes, grups de teatre, mags, espectacles de capoeira… Un programa d’actuacions ben trobat que compta amb la complicitat d’un públic nombrós que vol mostrar la seua solidaritat amb aquestos xiquets. S’atorguen dos premis al llarg de la nit: un emotiu reconeixemet a una família que ha fet costat a l’assocació des del primer moment i que ha construït una llar comfortable per a innumerables xiquets i xiquetes; l’altre premi de la nit és per a Smara, una altra associació sense ànim de lucre responsable del projecte Vacances en pau, un programa d’acolliment que s’encarrega de buscar famílies valencianes que vulguen obrir les portes durant els mesos d’estiu a xiquets i xiquetes del Sàhara occidental, la zona desèrtica més agrest del planeta, on el poble saharaui es va veure obligat a exiliar-se com a consequència de l’indigne pacte de descolonització entre l’Espanya franquista, el Marroc i Mauritània. Els xiquets són, com no, les vertaderes víctimes de qualsevol conflicte bèl·lic i el cas del Sàhara Occidental no és cap excepció. Per aquesta raó, que una família benestructurada decidisca acollir durant uns mesos els fills i les filles d’un poble condemnat a la misèria i a l’exili és un gest admirable, d’una gran capacitat moral. Després dels homenatges, ens correspon a nosaltres tancar la gala, amb cinc cançons del nostre repertori. La veritat és que ha sigut molt emotiu escoltar les experiències d’aquestes persones anònimes que lluiten en l’ombra per un món més just i habitable. Isc a l’escenari com un flam, amb les emocions encara a flor de pell. L’actuació se’ns passa volant, quasi sense adonar-nos. Després de la gala, xarrem una estona amb Rafa i la seua companya, que s’han arrimat fins a l’escenari per saludar-nos. Agraïm una vegada més a Marta i al president d’AVAF que ens hagen convidat a l’acte i baixem als camerinos, on ens espera Victor (autor de la fotografia que il·lustra aquesta crònica) amb tot el material arreplegat i amanit per a anar-nos-en a casa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia, Pau!
I jo que pensava passar per Alcanar a veure-vos una estoneta, però com no vaig poder saber l’hora no hi vaig anar. A la pròxima serà!
Vau fer el viatge per no res?
Un bes!
Patri