Club 7 Cinema

Coses de l’atzar. Aquesta tarda era al Renoir-Floridablanca, de Barcelona, veient Little children, de Todd Field, i, en unes seqüències que van de touchdowns, quaterbacks i terminologies d’aquestes del futbol americà, no sé per què -o potser sí que ho sé, massa que ho sé- el cap se me n’ha anat a Paul Auster i a la detallada descripció de jugades esportives -bèisbol, sobretot- que et trobes a  novel·les seves. El cas és que, en sortir, he anat cap a plaça de Catalunya, he près un tallat per fer temps i, abans d’agafar el tren de tornada a casa, encara he passat per un dels quioscos que venen llibres a la mateixa estació de Renfe: OH! Ja tenien Viatges per l’Scriptòrium, el nou llibre de Paul Auster, editat per 62. OH! No cal dir que l’he comprat i, dalt del tren, tot just gargotejades quatre notes sobre la decebedora Little children, l’he començat a llegir amb fruïció… Sort que és curt, perquè altrament notaríeu que "el llegir em faria perdre l’escriure".

De fet, avui he tingut una tarda de viatges magnífics, amb el pretext d’arribar-me al Renoir-Floridablanca. En el plàcid viatge d’anada -sense que Renfe me n’hagi fet cap de les seves-, he paladejat un interessantíssim dossier que l’últim número de Positif dedica a Clint Eastwood -per cert que també conté una magna entrevista al cineasta i una altra al guionista Paul Haggins, de debò importants-. Arribat al cap i casal, de seguida he comprat el número de febrer de Benzina, que, entre altres articles atractius, publica un dossier Quim Casas sobre Paul Verhoeven, ran de l’estrena de Black book. Llàstima que Little children gairebé m’esguerra la jornada; però, trobar i començar a llegir el nou Auster m’ha permès un esplèndid, plaent i igualment plàcid viatge de tornada i, no cal dir-ho, ha fet que, comptat i debatut, avui pugui dir que he passat un bon dia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!