Els prejudicis sorgeixen per conveniència, per discriminar, per descartar o per afany de dominar els altres. Aquest fet ha sigut constant al llarg de la historia i d’aquesta manera las classes dominants han mantingut a ratlla el seu poder; sense oblidar l’Església que amb els seus dogmes i preceptes interpretats a la seva manera ha influït molt negativament a la propagació de prejudicis. La societat actual encara no s’ha lliurat del tot els prejudicis del passat i a la vagada n’adquireix de nous. Les ànsies de poder i dominació de molts continuen sent vigents i els mitjans de comunicació existents en l’actualitat son sovint les eines idònies per trametre prejudicis; creant mals entesos, limitant i empobrint qualsevol raonament.
Moltes vegades entenem que viure és caminar per la vida acompanyats d’una gran maleta plena de prejudicis, que al llarg dels anys s’anirà omplint i omplint fent-se cada vegada més feixuga fins que el cansament no ens permeti avançar correctament. Arribat aquest punt seria desitjable alleugerir la carga però és molt probable que el pes dels propis perjudicis sigui tan fort que ens ho impedeixi.
De la “gran enciclopèdia de prejudicis” no se n’escapa ningú. Així tenim idees prefixades de les persones banques i negres; dels xinesos, indis, gitanos i americans. Dels espanyols, castellans, andalusos, gallecs i catalans. Els homes i les dones en general en tenen tot un reguitzell; ah! i no oblidem els homosexuals. Els musulmans, budistes i catòlics tampoc se’n lliuren; ni les monges ni els capellans.
Que es pot fer per alliberar prejudicis? Doncs només tenim una sortida: Educació, educació i educació. I en aquest sentit, Francesc Torralba Roselló diu: “Educar vol dir essencialment construir persones, però això tan sols és possible si ens prenem seriosament la feina de desfer prejudicis i som capaços d’obrir nous horitzons per a les noves generacions”.
Desfer prejudicis, donant més amplitud a la nostra manera de pensar molt més enllà dels esquemes prefixats i així poder raonar amb plena llibertat, requereix un gran esforç per part de tots. Els nous temps ho reclamen insistentment i la societat s’ho mereix. Espavila’t.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!