Heus ací un text que ens feia arribar la Mar Agulló. MOLTES GRÀCIES, MARTA!!!
Vet aquí una vegada…un grupet de persones ,vingudes de diferents parts
del país ( Les Illes,El País Valencià, Catalunya..), que van decidir
iniciar una aventura: “El Camí Agost 2010 Ruta del Montseny ” .
Vet aquí una vegada…un grupet de persones ,vingudes de diferents parts
del país ( Les Illes,El País Valencià, Catalunya..), que van decidir
iniciar una aventura: “El Camí Agost 2010 Ruta del Montseny ” .
A més de
les visites dirigides, del contacte amb la Natura, de les activitats
culturals, llegendes, personatges fantàstics, música i cançons
tradicionals, benediccions cantades de la taula, Bandolers a les
fosques, Pujades al cim del Matagalls,cerveses i cata de productes de la
gastronomia autòctona, va néixer entre nosaltres, fruit d’esforços
compartits, un nexe d’unió molt especial, farcit de confidències,
amistat, i amor, que ens dugué a continuar l’aventura, tot fent país pel
territori dels països Catalans……Alcoi, Valencia , Penyiscola .
Tots
coincidim en que van ser molt pocs dies , però molt intensos i
especials…Crèiem que tothom s’en va endur un trosset de l’esperit del
Montseny a la motxilla i alhora va deixar una part de la seva anterior
vida, enterrada en la seva fageda ….
Personalment, la meva
motxilla, pesava moltissim al tornar , ja que la veu d’en Lluís ressona
cada vegada que paro la taula , quan engego l’ordinador, un complet
reportatge fotogràfic de la Sandra, em fa reviure cada instant
viscut,”que bó !! el gelat de torró del Bell- lloc” els acudits d’en
Raimon, en els moments més inesperats, em treuen el son, la poesia
cançonera i dolça de la Magdalena, acarona les meves oïdes, la
“xemeneia” de Damià Andreu, amb el mòbil enganxat a l’orella, era
l’imatge urbanita del camí,trencant esquemes, La fortalesa i constància
de Damià pare,fins i tot amb la sola de la bota partida,un exemple
admirable, La sornagueria d’en Pep,en totes les visites,amb els
pertinents acomiadaments i petons repetits per fer “curriculum”, el
ritme controlat i la serenor d’en Joan, una calma inpertorbable, el
combústible inacabable d’en Josep (no de benzina )per la mitica pujada
al Matagalls, menjant pipes i cantant amb piles de sobra,la bondat,cor i
sensibilitat que ens regala en Manuel i l’escalfor aglutinadora de la
Mar…..un regal per a tots !!
Tots aquests viatgers,vam compartir
camí i experiències i com que no en vam tenir prou,decidírem trobar-nos
més vegades i continuar creixent i fer el NOSTRE propi camí, malgrat ser només sis,us tenim a tots en el pensament i no perdem l’esperança de retrovar-nos TOTS en un futur immediat….
La màgia del Montseny,va canviar les nostres vides,un passat,un present conscient i un futur que tots intentem construir.
Gràcies a tots i totes per fer real i possible aquest gran somni.
Fins aviat , Gener ? !!!
MAR AGULLÓ I FENOLLAR