A “Incerta glòria” na Trini parla en una carta d’un record d’infància, “Un dia, ja més grandeta, vaig conèixer a escola una nena que em digué que ella, a la nit, quan tenia por, s’encomanava a l’àngel de la guarda, li deia:
Àngel de la guarda,
dolça companyia,
no em desampareu
ni de nit ni de dia.”
La mare me l’ensenyà, la vaig saber de cor abans que cap altra oració o poesia, abans fins i tot de saber de llegir i escriure. M’ha acompanyat sempre; cada nit de la meva vida he tutejat el meu àngel, el que la mare, segura que sempre em protegeria ,em donà.
I malgrat els anys de lligam silenciós mai no l’he vist, és un nom sense rostre, una calidesa invisible, quelcom tendre sense tacte, un aroma sense olor… potser ni tan sols és un àngel.
I allò insòlit, il·lògic, irracional i impropi és que m’he sentit, em sento protegida pel meu àngel de la guarda. En tenen d’Àngel les nacions com la nostra?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades de tres ales i tot…
Carme Laura, no m’estranya gens que sentis cada dia el teu àngel. Els Països Catalans n’estan ben plens. Molt i molt plens. Tenim l’àngel de la llengua que ens han fet superar la força del més invencibles dimonis fins i tots a contrades tan difícils com al mateix País Valencià. Tenim l’àngel de la nació que ha fet front a moltíssims decrets que se suposava eren el nostre certificat de defunció. L’àngel de la solidaritat que ara, amb aquest decret de certes esquerres que elimina subsidis als aturats de llarga durada haurà de fer també hores extres per evitar que molta gent entri en el llindar de la pobresa. I tenim l’àngel de l’amor, que ens recorda cada dia que ens ho poden prendre tot menys l’amor, l’amor a la parella, als fills i a les filles, als pares, als amics, …, i també l’amor a Catalunya que ens el manté viu i arrelat. Són els nostres àngels que ens han permès arribar fins aquí i que ens recorden a cada moment que hem d’anar més lluny, sempre molt més lluny, dels arbres caiguts que encara ara ens empresonen. Llarga vida per al teu àngel!
Àngel