d'en Països

Avui que en faig 25 enceto el meu regal, aquest bloc. Avui m’estreno com a blocaire, als meus 25 i espero que per molts més.

Fa uns quants mesos que el podria haver estrenat, però mentre anava observant i intentant entendre ben bé què és exactament un bloc i quines possibilitats pot donar, estava pensant que em faria gràcia estrenar-lo el dia del meu aniversari, el dels meus 25 anys. I ja ja arribat, ja el tinc aquí, i em fa molta il·lusió començar a omplir-lo i poguer-lo compartir amb qualsevol persona que el llegeixi; amb tots i totes vosaltres.

Avui que en faig 25 és un dia gris i quiet. Com també m’agraden a mi, però massa calorós pel meu gust. I no és que no m’agradi la primavera i l’estiu, sinó que també m’agraden la tardor i l’hivern. I, en part, potser és per això que sóc ecologista, perquè entre moltes altres coses vull que al meu país poguem continuar gaudint de les 4 estacions, a demés de les 4 barres.

Avui que en faig 25 els reformistes d’ERC m’han obsequiat amb un president espanyolista al Parlament d’una part del meu país. Un tal José Montilla que està al capdavant d’una formació que s’auto-anomena d’esquerres i no ho és; també se’n diuen de "catalunya" quan tenen molt clar que la seva nació és espanya. També es diuen "socialistes" i no ho són. Una gent que molt abans defensarà la unitat de l’estat espanyol, el principal opressor del nostre poble; que no pas la unitat de la pròpia nació catalana: els Països Catalans.
També tinc un pensament pels encara més reformistes de ciu. Una federació de dretes, amb un nacionalisme folklòric. Gent que s’omple la boca de nació i identitat però que les seves paraules i les seves accions es poden comprar fàcilment, i amb no gaires diners. Podria dir-hi moltes més coses, i no me’n bé cap de positiva al cap, però també vull dir que ciu, a l’igual que el psc, defensaran abans la unitat de l’estat espanyol, que no pas la dels Països Catalans. El què fa l’autoodi! I quanta gent tenen enganyada!

Avui que en faig 25 veig l’Esquerra Independentista dividia en més grups que no pas dits tinc a la mà esquerra. I alguns d’aquests renuncien a un projecte propi i comú que podria suposar un canvi radical de rumb per la política i la societat catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Mentrestant anem fent la puta i la ramoneta al Parlament Principatí ja tenim l’homòleg de Coalición Valenciana: Partit dels Ciutadans, que han aconseguit representació al Parlament i que amb el ressò mediàtic que això suposa faran molt mal en alguns sectors de la Opinió Pública. Només 3 escons, no cal més, i cada paraula seva ressonarà 7 milions de vegades més fort que les nostres pancartes, mobilitzacions i fulletons. Que no dic que s’hagi de renunciar a la lluita de base, això mai! Però cal dir i fer, a partir d’avui i sempre: UNIM-NOS, UNIU-VOS! i assolim els projectes que suposaran l’alliberament nacional i la justícia social als Països Catalans. Mentre no ho fem, serem còmplices de la situació de les classes populars catalanes.

Avui que en faig 25 acabo aquí avui, i espero continuar aviat, aprenent a escriure, a argumentar, aprenent a aprendre, aprenent dels demés, aprenent de la vida i dels molts anys que, en teoria, em queden per aprendre. I espero no oblidar mai d’aprendre de la història general, de la història dels meus i del meu entorn. De la meva història.

Salut, revolució i independència!

El Lluçanès és Comarca!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!