d'en Països

Últimament els vespres de TV3 fan estrenes de cinema fet al nostre país, amb aclaparadora majoria d’actors i actrius catalanes, amb gairebé tots els directors i directores, productors i productories, i guionistes dels Països Catalans.

    D’aquesta manera les (persones) catalanes ens hem de deixar penetrar -violar més aviat- per pel·lícules rodades al nostre país, per les nostres professionals i les seves idees i interpretacions, però originalment filmades en la llengua de l’opressor imperi espanyol. El què seria lògic -i senyal d’una normalitat que, desgraciadament, ens manca- és que els actors i actrius catalanes treballessin en la seva llengua. I fos la llengua estrangera (en aquest cas l’espanyola) que fos la secundària, la doblada. Però no és el cas. I es nota! I és que la gran majoria de les catalanes coneixem (per imposició) la llengua de l’imperi espanyol. I això, segons teories de Psicologia del Llenguatge, provoca que notem molt quan una pel·lícula rodada en espanyol és doblada al català. Molt més que no pas si la pel·lícula és rodada en anglès (per les persones que no dominem del tot aquesta llengua). O el què és el mateix, si les pel·lícules fossin rodades en català i es doblessin a l’espanyol; ja que com que la majoria de les espanyoles no tenen ni fava de català, ho notarien molt menys que en el procés invers.

    Però això no és tot! Sovint ens trobem actors i actrius, sobretot quan són del sud del país, que no són elles les que es doblen a si mateixes, sinó que és una altra persona. Així ens trobem persones a les que els hi coneixem perfectament la veu de sèries, teatre…. I ens xoca força no sentir la seva veu. La qual cosa és molt molesta. I com anava dient, sovint són gent del País Valencià, i, com és d’esperar, no són altres actors ni actrius del sud del país les que les tradueixen, sinó persones amb un marcat accent central o de Barcelona. Amb la qual cosa, a les catalanes se’ns empobreix la llengua i la seva diversitat en l’oïda.

    Demano uns mínims de catalanitat a TV3 i a les seves produccions i coproduccions. I que no discriminin la gent del seu país que els hi recordo, el país de TV3 no és l’Estat Espanyol, sinó els Països Catalans. Per molt que el partit dels Ciutadans espanyols denunciï el programa d’Afers Exteriors per ser un dels escassísims programes que tenen catalanocentritat.

    Per últim: al senyor Pellicer i a la gent del Telenotícies Vespre. Quan vau donar la crònica que uns etarres havien estat trobats a Rodés, vau dir textualment "al sud de França" sense cap referència a que, en realitat, Rodés és a Catalunya Nord. Felicitats per la vostra catalanocentritat. Cada dia em feu més fàstic! I més us encaixa la definició de BOTIFLERS i renegats.