fera ferotge
ÒSCAR GUÀRDIA
El passat dissabte 14 de gener vam poder assistir a la presentació del llibre La vida a Pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears i a la posterior inauguració de l’exposició La vida a pagès. L’Estudi de la Masia Catalana que durant tot el mes de gener estarà exposada al vestíbul de la biblioteca Antoni Pladevall i Font. L’acte, organitzat pels Tonis de Taradell s’emmarca dins les festes de Sant Antoni Abad d’enguany.
El llibre, editat per edicions La Magrana l’any 2010, i l’exposició itinerant, comissada per Montserrat Solà (presidenta de Carrutxa) i Josep Font, pretén recuperar l’històric Estudi de la Masia Catalana impulsada als anys 20 per Rafael Patxot i Jubert. [n’hi ha més]
L’Estudi de la Masia Catalana és un ambiciós projecte d’investigació de dimensions èpiques -i possiblement desproporcionades- que inicià el poc conegut mecenes Rafael Patxot l’any 1923, i que volia deixar constància per escrit de les característiques arquitectòniques de les masies catalanes, tan del Principat com de les Illes. D’aquesta forma, amb una recopilació exhaustiva escrita, oral i gràfica, Patxot també documentava ensems els costums dels seus habitants, la llengua, la tradició, la indumentària, les festes, els costums, les feines del camp, etc. Un món que en considerava l’essència de la catalanitat i que, degut a la transformació del país a principis de segle passat, creia que s’estava existint.
Durant el primer terç del segle XX Catalunya estava immersa dins d’una transformació radical, on, amb l’arribada de l’electricitat la industrialització transforma el paisatge, el món rural, les ciutats, i amb ells, la vida de tots els catalans. És precisament, en el món rural, on els intel·lectuals veuen dipositada la identitat que Catalunya necessita per encarar el futur. Patxot escrivia en una carta destinada al Centre Excursionista de Catalunya l’abril de 1924: “…hem concebut (la masia catalana) com una apologia de la família, vivint arrelada damunt del terrer on ha germinat i constituint el fonament de l’organisme social…”.
Per coordinar l’Estudi, Patxot va crear una oficina a l’Eixample de Barcelona -que finançà ell personalment-, es va redactar una ponència i es va crear una metodologia que permetria realitzar el projecte. L’Estudi, s’iniciava prenent com a partida la vila romana i derivava sota tots els aspectes: històric, moral, arquitectònic, toponímic, etnològic, pintoresc, social, geogràfic, folklòric, religiós…
Per realitzar aquesta àrdua tasca es va encarregar el projecte al Centre Excursionista de Catalunya -grans coneixedors del territori- i contactar mitjançant correspondència -inèdita fins al 2007- amb més de 270 informadors de més de 120 municipis. El rigorós Estudi va permetre a l’oficina inventariar més de 1.500 masies, realitzant més de 7.700 fotografies i 300 dibuixos organitzats en 151 àlbums.
El projecte tenia com objectiu publicar l’Estudi en set monogràfics amb el títol genèric de “Material”. Malauradament, Patxot, no va veure acomplert el seu objectiu i l’any 36 va contemplar com la guerra estroncava el seu projecte. Patxot marxà a l’exili i mai més no en va tornar. Morí l’any 64 a Ginebre sense veure acabada la seva obra.
No va ser fins la primavera de 1975 que una noticia apareguda al diari El Correo Catalán, advertia de l’existència d’un arxiu fotogràfic en un pis de l’Eixample i n’alertava del perill de degradació, que va tornar a posar al descobert tot el fons documental de Patxot, guardat en un armari i a punt de desaparèixer degut al seu avançat estat de descomposició.
Claudi Estern Fabregat, catedràtic d’etnologia de la Universitat de Barcelona, reivindicà la importància del patrimoni d’aquest fons i, després de les negociacions amb els hereus de Patxot i el CEC, es va permetre finalment l’any 1976 dipositar l’armari que conté tot el fons de l’Estudi a la seu del CEC, on està ubicat actualment.
El 1997 els socis del CEC van voler donar continuïtat a l’Estudi, inventariant i catalogant el fons. A partir de llavors impulsen l’exposició itinerant La Masia Catalana. El fons serà obert a consulta pública.
A les dècades dels 80 i 90, es segueix inventariant i catalogant el fons. Entre el 2001 i 2003 es digitalitza el fons i se’n facilita la seva consulta.
El 2007, un nou estudi, impulsat per Montserrat Solà i Josep Font, va permetre localitzar i analitzar la correspondència de l’oficina amb els seus col·laboradors. La interpretació de tota aquesta nova documentació ha permès conèixer millor l’abast d’aquell projecte, així com totes les recerques que es van encarregar. Alguns d’aquests estudis s’han pogut localitzar i romanen encara inèdits; d’altres materials que l’oficina va rebre no s’han pogut localitzar. Ara, amb l’edició del llibre i la itinerància de l’exposició podem dir que la feina d’investigació i divulgació de la masia catalana, i amb ella la cultura catalana en general, que Patxot inicià, s’ha conclòs.
Cal doncs, reconèixer la feina de Solà i Font per “acabar” la feina iniciada per Patxot, i als Tonis de Taradell, per documentar l’espai Joan del Colomer de la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell i organitzar la presentació del llibre i l’exposició.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho deia Fuster que “..a València hi ha molts blavers, però a Barcelona ho són tots” incloent-hi alguns de les CUP, n’afegisc jo, que ja és dir !