fera ferotge

Dissabte passat, 4 de febrer, la columna de Balenyà i Seva Antoni Desvall i Vergós (Marquès de Poal), va participar a l’homenatge dels Fets de La Gleva que la secció d’Òmnium Cultural del Voltreganès va organitzar per segon any consecutiu. Vegeu el Marquès al centre de la foto.

La gent d’Òmnium, l’any passat, van tenir la pensada de recuperar de l’oblit un fets ocorreguts durant la Guerra de Successió al poble de La Gleva. Dins el seguit d’actes programats per a la primera ocasió hi havia prevista la presència d’uns Trabucaires i Miquelets, del tot apropiats per homenatjar als fets ocorregut fa 3 segles. La qüestió és que aquests, per poder fer us de les seves armes, han de demanar permís, i l’any passat, la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya, seguint un informe de la Guàrdia Civil on deia que aquell homenatge no era una festa tradicional, car era el primer any que es feia, els hi va ser denegat. És ben trist que la Guàrdia Civil ens hagi de dir a nosaltres què és tradicional i què no, i què podem commemorar o deixar de commemorar.

Arrel d’aquest fet, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que garanteix la presència dels Trabucaires a les festes catalanes que els reclamin. D’aquesta manera, enguany s’ha decidit contrarestar el greuge de l’any passat batent el rècord mundial de dispars d’armes d’avantcàrrega (les que es carreguen pel canó) a la vegada. El rècord mundial es va aconseguir i quedarà registrat al World Record Academy. No volien caldo, 210 tasses. [n’hi ha més]

Per batre el rècord es van disparar successivament 210 armes (210 segons Osona.com, 156 segons El 9 Nou) d’avantcàrrega, majoritàriament trabucs, però també fusells dels Miquelets i algun canó. Van participar colles provinents d’arreu dels Països Catalans, i també van fer presència companys escocesos i italians.

Els fets, però, que en qüestió s’homenatjaven dissabte van passar el febrer de 1714, on 120 soldats catalans van ser executats a traïció durant la Guerra de Successió.

El 3 de febrer de 1714 uns 120 soldats catalans es van refugiar al Santuari de La Gleva per repel·lir l’atac de l’exèrcit Borbònic. Els catalans, amb el capità Josep Cararac al cap davant van resistir-hi a dins tot esperant l’ajuda de les tropes d’en Marquès de Poal (màxim responsable de les tropes austriacistes fora del setge de Barcelona) mentre a fora eren encerclats pels Borbons. L’endemà, mort Caracac, els monjos del Santuari van pactar la rendició dels catalans front els Borbons. Els catalans, ara capitanejats per Rata, acceptaren la rendició, i els Borbons, les condicions: mantenir vius als catalans per tal de ser lliurats en el proper intercanvi de presoners.

A trenc d’alba del dia 5 arribà en Marquès de Poal amb els seus 4.000 homes per tal de socórrer l’escamot català resguardat dins el Santuari, però no va ser-hi a temps. Els catalans ja s’havien rendit, però els castellans no van mantenir la seva paraula, i a traïció, van executar un a un els 120 soldats.

Cal dir que aquell episodi no s’esdevingué en va, puig l’exèrcit català sí que va poder fer retirar del Voltreganès les tropes borbòniques, que no obstant tornarien unes setmanes després i calarien foc a la vila de Sant Hipòlit, en un tràgic 12 de febrer de 1714. Altres viles van córrer la mateixa sort a mans franco-castellanes, com ara Torelló, Oristà, Prats de Lluçanès o Moià.

Més tard, i per part catalana, es va cometre la venjança d’aquests fets en el marc del Combat de Balsareny, quan uns soldats catalans que traslladaven uns de castellans cap a la fortalesa de Cardona es van assabentar dels fets ocorreguts a La Gleva, en un atac de venjança executaren als presos al mig del camí.

Enhorabona doncs per la gent d’Òmnium, en especial a la recent secció del Voltraganès, per un acte tan ben parit i per mantenir viva la memòria. Estic convençut, però, que d’aquí poc, ja no ens caldrà retre més homenatges, podrem, per fi, celebrar victòries.

Foto: Adrià Costa, extreta d’Osona.com.

Informació històrica extreta de: Òmnium i Viquipèdia.

Més informació de l’acte: fotos i vídeo.