Nascuda a Gogo?ari el 1947, Jana Balacciu Matei és una filòloga, traductora i editora romanesa que ostenta l’honor d’haver rebut la Creu de Sant Jordi el 2003 per la seua tasca de promoció de la literatura catalana a Romania. Havent-se encarregat ja de la publicació d’una trentena d’obres catalanes, l’Editorial Meronia de Bucarest edita ara
El somriure murri de Nicolae Coman (Bucarest, 1936) és, possiblement, la seua millor carta de presentació. Reconegut poeta, musicòleg i compositor, Nicu?or —com se’l coneix familiarment— és també responsable de l’aproximació de l’obra d’alguns dels noms més importants de la poesia catalana al romanès. Realitza estudis musicals al Conservatori de Música de Bucarest, on es
Darrere les seues característiques ulleres, Lavinia Coman (Foc?ani, 1940) amaga un caràcter que emet energia, passió i afabilitat a parts iguals. Pianista i professora del Conservatori de Música de Bucarest, Lavinia ha compaginat la seua carrera musical amb la traducció de diverses obres de literatura catalana al romanès. És autora de diversos llibres entorn del
El que ara fa un mes i mig només era l’amenaça que va provocar la simbòlica protesta de les papallones entre el món intel·lectual de Bucarest avui ja és una realitat: l’Institut Cultural Romanès tal i com se l’ha conegut fins ara té els dies comptats. La raó, l’Ordenança d’Urgència 27/2012 del govern del país,
L’esperada dimissió del primer ministre Emil Boc arriba després de més de quinze dies de protestes a mig centenar de ciutats d’arreu del país. L’espurna inicial de la protesta va ser, també, una dimissió: la de Raed Arafat, subsecretari del Ministeri de Sanitat, molt popular al país per haver estat el responsable de la creació
L’ample bulevard Nicolae B?lcescu separa els dos costats de la Pia?a Universitate de Bucarest, la capital de Romania. A una banda hi trobem el Teatrul Na?ional, l’emblemàtic Hotel Intercontinental —clàssic punt de trobada per al jovent de la ciutat— i el “monument a l’anticomunisme”, que des dels anys noranta presidix la plaça més important de
Així resumia un dels participants el per què d’«Istoria se ocupa ?i se dezbate». El passat dijous 24 de novembre un grup d’estudiants d’Història de la Universitatea din Bucure?ti (UB) iniciaven el que durant 4 dies seria l’ocupació simbòlica d’una de les principals aules de la facultat. 100 hores d’ocupació que acabarien servint per debatre