Fa una temporada vaig entrar a una de les botigues de l’estació de la RENFE a Sants. Era una botiga situada dins el recinte on accedeixes després de validar el bitllet i pots asseure’t a esperar el teu tren abans de baixar a l’andana. Hi venen begudes, pastes, fruita, amanides, etc., i també diaris i llibres. Usen una poma com a logotip i la retolació és en anglès i espanyol.
El dia en qüestió, feia una mica de temps tot esperant el meu tren, i em vaig mirar els llibres (deformació professional, suposo!). I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que de les desenes de novel·les que hi havia, ni una era en català. Ho vaig comentar a una de les dependentes que em va argumentar que ja se sap que "en català només llegeix la gent molt catalana, ja m’entens". I li vaig dir que no, que no l’entenia! Que podia entendre que l’empresa en qüestió passés del català, però no que les treballadores defenséssin aquesta discriminació cap al català. Per arreglar el tema, va venir l’altra dependenta i va dir que és que "de estos libros de bolsillo en catalán no hay". I jo no em vaig poder estar de contestar-li que la biblioteca on treballo n’és plena, de llibres de butxaca en català.
Total, que al final em van dir que no era veritat que no tenien cap llibre en català perquè feia uns dies n’havient tingut un, i a més molt bé de preu, a un euro. Era el que regalaven amb El Periódico.
Tot plegat va ser força desagradable, i vaig fer el suggeriment corresponent a la bústia desinada a aquest fi, amb uns impresos en castellà i anglès, si no recordo malament. Vaig agafar el tren més trista que enfadada, pensant que a vegades el problema de fons no és la llengua, és la incultura imperant…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!