ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
UNA SETMANA DE VAGA GENERAL DELS CATALANS A CANVI DE L?INDEPENDÈNCIA? I TANT QUE SÍ !
No entenc com els catalans ens proposem guanyar el dret a decidir sense plantar gens ni mica de cara a Madrid. Jo ja entenc que són passats els temps de les guerres i que volguem assolir la nostra independència pacíficament. Primer, perquè la fraternitat humana és un dels meus principis ideològics: jo em sento més persona que català i no al revés; després, perquè cada vegada que Catalunya ha anat a la guerra li ha tocat el rebre o sigui que està clar que és un camí que no ens convé.
Ara bé, que renunciem a l’acció violenta – que és la que han utilitzat secularment totes les nacions que s’han volgut independitzar – no vol dir que haguem de renunciar a fer cap pressió sobre Espanya. És més: és evident que si no som capaços d’exercir cap pressió sobre Espanya no aconseguirem la independència perquè Espanya no ens la regalarà. I no només no ens la regalarà sinó que és evident que posarà tots els pals a les rodes possibles per a que no avancem ni un mil.límetre.
Si renunciem a la violència, volem esdevenir independents i sabem que l’estat espanyol mai no acceparà el nostre dret d’autodeterminació, què hem de fer? És molt senzill, actualitzar i catalanitzar els principis de Gandhi. I això què vol dir? Això vol dir desobediència civil, vol dir impagament d’impostos, vol dir mobilitzacions i vol dir vagues. En definitiva, vol dir demostrar a Madrid que la majoria dels catalans farem tot el que convingui – excepte usar la violència – per tal que es pugui fer un referèndum previ a la nostra declaració de independència.
A vegades tinc la sensació que els catalans independentistes ens diferenciem dels catalans espanyolistes en que molts catalans independentistes juguen a ser independentistes mentre que els catalans espanyolistes no juguen a res, són catalans espanyolistes i prou.
A vegades tinc la sensació que mentre els catalans independentistes esperem que ens portin la independència en safata després de fer una costellada o un arròs de diumenge, els catalans espanyolistes utilitzen les seves majories parlamentàries, els seus tribunals, el seu govern i el seu exèrcit contra nosaltres; sembla que nosaltres jugem a fer veure que som, mentre que ells són i tenen clar que no passarem de llarg.
Per això no entenc perquè hi ha gent partidària del dret a decidir que ha fet escarafalls davant la suggerència que els catalans podríem fer una setmana de vaga si no se’ns deixa votar. Coi és el mínim, no? Abans la gent moria per la independència del seu país i això ja ho descartem d’entrada, però si ni som capaços de fer una setmana de vaga per tal d’aconseguir un dret central com és el de l’audeterminació, més val que ho deixe’m córrer tot plegat i deixe’m que Madrid ens continuii espoliant i que deixem de parlar en català. Només ens estariem enganyant i, en realitat, en comptes d’estar lluitant per la independència d’un país estaríem jugant a fer veure que som patriotes catalans.
La independència de Catalunya depèn absolutament del fet que la gran majoria dels catalans siguin capaços de mobilitzar-se i de sacrificar-se per tal d’aconseguir-la. Gandhi és l’exemple a seguir. Si la societat catalana pensa que sortint a manifestar-se i a fer vies els diumenges n’hi ha prou, no aconseguirem res. Fet i fet, aquestes manifestacions immenses ja han demostrat que no impresionen gens Madrid. O sigui que les futures actuacions han de ser molt menys festives i han de tenir més a veure amb fets que facin mal Espanya.
Si no som capaços de fer una inversió d’una setmana de vaga per a construir un futur lliure i millor més val que ens dediquem a una altra cosa. Crec.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut!