No veig una gran diferència entre els immigrats d’ara i els de fa cinquanta anys. Aquells també venien d’un país sense cap cultura democràtica (es deia Espanya) i a ningú no se li va ocórrer expulsar-los (ni que fossin delinqüents). La gran majoria d’aquells immigrats es van integrar i els seus fills són tan catalans com tots nosaltres. Quina és la diferència amb els d’ara? La religió? Bé, alguns dels vells immigrats també conserven el seu folclore: qui no vulgui anar a l’església, a la mesquita o al “rocío”, que no hi vagi.
ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
8 de novembre de 2013
Sense categoria
1 comentari
RACISME I IMMIGRACIÓ.
El tema és un tema molt complexe i jo estic d’acord que s’ha d’abordar des de la fraternitat i des de l’humanisme radicals. Però em temo – i vulgui Alà que estigui equivocat! – que amb fraternitat i humanisme no n’hi ha prou.
Assisteixo al Casal d’ERC de l’Eixample a una xerrada sobre immigració. Em sorprén gratament trobar a la ponent absolutament abocada en favor dels immigrants. En un moment en el que el discurs fàcil és llençar-se contra els més febles i fer-los culpables de tots els nostres mals, sentir algú que vol ajudar-los et reconcilia amb la fraternitat humana.
Dit això el discurs que sento em sembla una mica irreal. Dir que tots els immigrans que són aquí són catalans és quelcom que no funciona així a cap país del món. A tots els països del món hi ha unes condiciones per adquirir una nacionalitat i suposo que quan nosaltres esdevinguem independents també les tindrem. Perquè el contrari seria dir que qualsevol persona que volès venir a Catalunya tindria de iuris la nacionalitat catalana i això no és viable.
Això no està en contra de reconèixer a tots els que ja hi són aquesta nacionalitat sempre que aconsegueixin demostrar un cert arrelament. I encara està menys en contra a que, amb independència de la seva situació legal, consideri que han de tenir tots els drets socials. I això és així no només en benefici seu, sinó també en benefici nostre. Ens interessa que tinguin accès a la sanitat, a l’educació tant o més que a ells.
Que Catalunya és un país que s’ha construït a base de succesives immigracions em sembla quelcom que no necessita cap demostració. Per aquí ha passat tothom i tots els que hi han passat han anat conformant una nova catalanitat més rica. Això sempre ha estat així des dels íbers prehistòrics fins als pakistanesos actuals i, per tant, no tenim cap raó per tenir por.
Ara bé, alguns dels immigrans d’avui venen de països en que la democràcia no està tant desenvolupada com la nostra – que tampoc no està desenvolupada del tot, també cal dir-ho – i, per tant, és important que aquests immigrants no suposin una reacció als valors democràtics, sinó que s’hi han d’integrar i fer-los seus. La situació de la dona a la societat crec que és un botó de mostra esplícit del que dic. Ja sé que la situació de la dona era com la d’ells fa dos dies, però nosaltres hem de fer que no torni a ser com la d’ells i que ells vulguin que les seves dones esdevinguin ciutadanes lliures.
En la conferència es va abordar el fet que molts immigrants són motors econòmics del país ja sigui muntant empreses o bé com a treballadors. Em sembla evident. Jo diria que., en proporció, obren més botigues els immigrants que els indígenes – per entendre’ns -.
Ara bé, també és cert que a l’àrea metropolitana de Barcelona la quantitat d’immigrants que tenen oberts procediments penals és molt important. Això no és, és clar, perquè ells siguin pitjors que nosaltres, sinó perquè quan no tenen mitjans legals de guanyar-se la vida han d’optar pels ilegals –o ells creuen que hi han d’optar -. Crec que també s’ha de parlar d’aquesta problemàtica i del fet que, segons quina sigui la condemna, és possible que els jutges optin per l’expulsió de l’immigrant de l’estat. Hi estem d’acord? No? No perquè ja el considerem català?
El tema és un tema molt complexe i jo estic d’acord que s’ha d’abordar des de la fraternitat i des de l’humanisme radicals. Però em temo – i vulgui Alà que estigui equivocat! – que amb fraternitat i humanisme no n’hi ha prou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!