ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

L’ordre públic és una de les premisses que justifiquen l’estat. Els ciutadans renunciem a la violència per tal que aquesta només pugui ser utilitzada per la policia. Però la policia ho ha de fer només quan sigui necessari i fent el mínim mal possible. En conseqüència, la policia només pot utilitzar la violència quan hi hagi algú que infringeixi el codi penal i la força utilitzada sigui la mínima indispensable per tal d’aconseguir que qui està delinquint deixi de fer-ho.

En el cas dels Mossos d’Esquadra no s’ha posat en dubte el fet que hagi intervingut en situacions violentes per tal de fer desaparèixer el desordre públic, però sí que la força que han utilitzat els Mossos hagi estat l’adeqüada. Des de que en Joan Saura fou elegit conseller hi hagut casos de denúncies de maltractaments de presos, d’agressions excesives als indignats i ús de pilotes de goma ( conseller Puig ) i ara la darrera polèmica de la pallissa amb resultat de mort del Raval ( conseller Espadaler ). Per acabar de reblar el clau de la seva mala premsa, els vuit mossos que avui han hagut d’anar a declarar ho han fet entre una mar d’agents i camuflats donant una imatge més que lamentable.

En aquest marc em sembla evident que els Mossos tenen un problema. I que dir que s’està a favor dels Mossos no serveix per a res. Tothom està a favor dels Mossos, però sempre que ho facin bé, és clar. I quan hi ha tanta polèmica sobre un cos policial és evident que hi ha quelcom que no funciona. I això no només ho diu la premsa. Ho comecen a dir algunes disposicions administratives i algunes ressolucions judicials.

Parlant l’altre dia als jutjats amb un Mosso que venia a fer de testimoni amb un judici, em va dir que el problema és que en els últims anys havien entrat molts agents nous al cos, que s’havia baixat molt el nivell i que així els hi anava.

No en tinc ni idea de si això és així o no. Però si ho és tenim un gran problema perquè suposaria que la gent que pot exercir legalment la violència a casa nostra no està preparada per fer-ho correctament.

Als països civilitzats la gent està contenta de tenir de veí un policia. Aquí – potser per l’herència franquista o pel que sigui – quan tenim de veí un policia el mirem de biaix. Vol dir que la policia encara no s’ha guanyat el prestigi de la ciutadania i això és una pena perquè el president Pujol va fer un esforç immens per a que Catalunya tinguès una policia de prestigi. I aquesta política de voler prestigiar la nostra policia ha estat una constant fins la consellera Montserrat Tura.

Després les coses s’han anat girant en contra del cos i en contra la ciutadania. I ara hom pot dir que no passa res, que tot és mentida, que la culpa la tenen els altres i que si tomba i que si gira però el tema és que cada dos per tres,  els Mossos rellisquen i es desprestegien més i més.

Cal recuperar el prestigi del cos policial català. I això passa en aquests moments per ser molt exigents amb ells, per no perdona’ls-hi els seus errors. Per fer sortir del cos a tothom qui no en sigui digne. Perquè per a que la ciutadania depositi en ella l’exercici legal de la violència, els Mossos s’han de guanyar el respecte i la confiança de la població. No pot ser que desconfiem de qui ens ha de permetre sentir-nos segurs i lliures.

I ara anirem seguint els casos concrets que ja són al jutjat. Potser m’equivoqui però jo diria que tenen molt mala peça al teler. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!