ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Que a mi això em costi d’entendre, no vol dir que no entengui que si els espanyols – o qui sigui – et vol fer la guitza utilitzant el protocol, tu responguis a aquesta pretensió amb la mateixa moneda. Fins i tot sembla justificat: si el govern espanyol vol demostrar que la Generalitat és un zero a l’esquerra, l’única alternativa que deixen al president català per no quedar com un zero a l’esquerra és fer un acte de rebel.lia. 

Jo sóc bàsicament un menestral sapastre i em costa d’entendre que hi pugui haver problemes de protocol. Ja entenc que hi ha d’haver un protocol. Però jo entenc el protocol com quelcom que cal per tal de posar ordre a un acte públic, no com quelcom que serveix per a demostrar qui és més important que qui. Qui és més important que qui no cal que sigui demostrat: ho sap tothom i, qui no ho sap, ho hauria de saber. I em fa pensar en la graciocíssima escena de l’entrevista de Hitler i Mussolini de “El gran dictador” de Chaplin. 

Em ve al cap que, en una reunió convocada pel president Tarradellas al Palau de la Generalitat, en Lluís-Maria Xirinacs s’hi va presentar vestit d’una manera informal. I en Tarradellas li va dir: “Què mossèn, d’excursió?”. O sigui que probablement el protocol deu tenir més importància del que molts ens pensem. Pel president Tarradellas, que era un polític afrancesat – com ho és el president Mas – és fonamental. I suposo que a un país sense gaire poder, encara més fonamental. Per allò de l’autoestima. 

Que a mi això em costi d’entendre, no vol dir que no entengui que si els espanyols – o qui sigui – et vol fer la guitza utilitzant el protocol, tu responguis a aquesta pretensió amb la mateixa moneda. Fins i tot sembla justificat: si el govern espanyol vol demostrar que la Generalitat és un zero a l’esquerra, l’única alternativa que deixen al president català per no quedar com un zero a l’esquerra és fer un acte de rebel.lia. 

M’han sorprès les declaracions del PP i de Ciutadans després d’aquest incident. El PP ve a dir que nosaltres no som una nació. Coi. Però si l’estatut diu que ho som. Si fins i tot la sentència castradora de l’estatut va respectar que ho som! No s’ha llegit l’estatut la senyora Alicia? Pel que fa a Ciutadans, venen a dir que els catalans, per molt que ens creguem ves a saber què, som una merdeta. I després de dir això encara hi ha gent que els vota. No goso utilitzar la lògica per fer la corresponent equivalència. 

En un moments en que Catalunya és una olla a presió nacional, social i política, sembla que el govern espanyol només té una eina per intentar seduir-nos: la provocació. Consti que a mi, com a independentista, aquesta eina em sembla perfecte. Quan siguem independents, és a dir, l’any que ve, agrairem moltíssim tota la feina que han fet els espanyolistes a favor de la nostra independència. És impagable. Els hi estarem eternament agraïts.