ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

“Quants homes calen per a fer un país, 

quants països per a fer el món, 
quantes llibertats per a fer la democràcia: 
llibertats… 

…Això em preguntava el vent a mi mateix, 
això em preguntava jo a mi mateix. 
Qui pregunta ja respon, 
qui respon també pregunta..”           

                                   Raimon 

Catalunya va de país noucentista però fins i tot l’inventor del noucentisme, en Xènius, fou una persona barroca de cap a peus. Només cal llegir el seu Glossari o veure com es presentava el personatge en societat, amb un dandisme tant exagerat que només Prat de la Riba fou capaç de prendre-se’l seriosament. I això per no parlar de la seva biografia que és una de les més desgraciades i barroques entre les dels catalans del segle passat.

Això ve a tomb de si la pregunta de la consulta – referèndum ha de ser una o han de ser mil. Jo tinc una idea de com ho plantejaria jo. Jo plantejaria que hi haguèssin diverses preguntes amb una condició: que totes les favorables a la independència fossin una sola resposta i que totes les que no fossin favorables a la independència fossin 999 respostes, així segur que guanyaríem la consulta sense problemes. És clar que nosaltres som tant rucs que som capaços de fer-ho al revés i donar una sola opció per a romandre a Espanya i 999 per esdevenir independents i perdre.

Em sorprén moltíssim la capacitat dels catalans pel barroc, per complicar-nos la vida, per recargolar i laberintitzar la nostra política. Coi però si la cosa de la consulta és molt simple: vós voleu que Catalunya esdevingui independent de l’estat espanyol si o no? Així de senzill i així de fàcil.

Res de preguntar sobre l’Unió Europea perquè això hauria de ser matèria d’un segon referèndum: vós voleu que l’estat català formi part o no de l’Unió Europea?

Sovint penso que aquestes coses tant simples, tant senzilles, tant elementals als catalans ens molesten, que no sabem viure sense la complicar-ho i recargolar-ho tot. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!