Al cab d’uns dies torno a la seva pàgina web i veig que han tret aquesta entrada. No sé si ha estat per la meva crítica o per qualsevol altre motiu. En tot cas, me n’alegro molt. Rectificar és de sàvies.Gràcies! Algú els hi hauria de dir a les Dones per la Independència que aquestes
Mira, a mi m’agradaria veure la península ibèrica com un solar en el que els diferents pobles que hi viuen puguin construir en llurs territoris els edificis que més els hi convingui. Respectant-se els uns als altres. Democràticament. Fraternalment. I això és el que acabarà passant perquè les impossicions mai no poden durar per sempre.
Els nostres adversaris abans ens deien jueus i ara ens diuen nazis. Ens acusen de voler fer el que ells fan. No ens enganyen. Nosaltres només volem votar. Ells volen que continuem conquerits. Però la llibertat tard o d’hora arriba. I aquell dia em temo que tampoc aquí celebrarem el 12 d’octubre – festa imposada
Per això el patriotisme és quelcom heroic, perquè va contra el materialisme i contra la comoditat i també per això s’ha de tenir clar que no es pot reclamar a la majoria de la població que sigui patriota durant gaire temps, perquè el patriotisme cansa perquè és incòmode. I en conseqüència de tot l’anterior s’ha
Però com a jurista el que més em sorprèn és l’argumentació de la defensa. Gira al voltant de dos eixos: el primer diu que la Cristina no sabia res de res. El segon que va signar el que son marit li va posar al davant per amor. Coi i recoi. La Cristina no em cau
Quelcom semblant li va passar a l’Hortènsia D pel que fa al seu gendre. Ell el veia com un noi sense sang a les venes, indigne d’un pel, d’un cabell de la seva filla. Però mira. El noi duu un pin independentista. Qui ho havia de dir? La sogra està contenta. Aquell noi resulta que
Fa una mica de fàstic que l’individu que en plena campanya electoral obliga la policia espanyola a difundir falsedats injuriosas contra dos presidents de la Generalitat i que ens ha innundat el país d’espies pagats amb els nostres impostos,ens vulgui donar lliçons de cordòrdia, de pau o de res. I EL JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ VA
Per respectar la convivència cal ser demòcrata. I aquí els espanyolistes demòcrates em temo que continuen sent molt minoritaris, cosa que crec que és un gran error per part seva. Quan vulguin començar a fer campanya a favor del No a l’independència ja ho hi seràn a temps i durant a l’esquena la llosa de
És clar que encara podem estar contents. Si haguèssim de comprar orelles de ruc a tots els que cobren nómina del Ministerio de Cultura, la cosa, tot i que seria més justa, segur que encara ens sortiria més cara. LA NÒMINA DEL BEAT RAMON LLULL. Es divertit. Ramon Llull porta cobrant sense fotre ni brot
No sé, però espero que a aquests companys se’ls passi la ximpleria ben aviat i vagin per feina. Perquè en menys d’un any tenim un dels reptes més importants de la nostra història i ens cal la lluita de tots els patriotes. Però dels patriotes de debò, no dels que se’n diuen i, a l’hora
L’església, quan va esdevenir romana, va deixar de ser una religió judaista, nacionalista jueva, per esdevenir una religió imperial. Se sap que els senadors van esdevenir bisbes i cardenals i que l’emperador va esdevenir Papa, Pontífex Màximus, amb un joc de mans i de conceptes notable, que va colgar els orígens i el sentit del
Però això està començant a canviar: només cal recordar la revolta a les escoles a les Balears i el progressiu avenç de Compromís a València, els dos en el camí de la catalanitat i contra el camí del provincialisme. Ho trobo interessant això. Allò que diuen els parlaments va a missa? Vull dir, les tasques
I aquí em quedo. No sé si els calés i la propaganda compensen l’humiliació o no. Probablement la resposta sensata és que en època de vaques magres com les que estem vivint, efectivament les compensen; però que en època de vaques grasses potser posariem la nostra dignitat per damunt de tot. Ni idea. La veritat
Potser sí, però jo crec que hem de mirar no barrejar la religió, que fins i tot culturalment és el que relliga Occident i el que és el clam de democràcia i d’independència d’un poble europeu a principis del segle XXI. Es clar que el senyor de la botiga em va dir que si Jesús
Ser exigents amb la ciutadania en un país que està de corrupció fins al coll està molt bé, però sembla que els polítics i els que treballen per a ells a l’administració, més que no pas blindar-se i fer-nos veure a tots que són una classe privilegiada, gairebé una casta, haurien de practicar amb l’exemple,