ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Em desconcerten els socialistes espanyols, de debò. Perquè allò que se’n diu socialistes i obrers no ho són gaire, però el que se’n diu espanyols ho són més que ningú. Fet i fet han entrat al gran campionat d’espanyolisme que es juga a Espanya sobre qui és més espanyolista si el PP, PSOE ó UPyD.

Malauradament el seu espanyolisme no és gens seductor ni atractiu. Només té un discurs: o ens quedem a casa seva o rebrem. Els fotran fora d’Europa. Ens fotran l’autonomia. I si a Egipte Déu hi va enviar set plagues, a Catalunya n’enviarà set mil o més. Que Déu enviés aquestes plagues per tal d’alliberar Israel del jou egipci – amb un paral.lelisme molt evident amb el que ens passa a nosaltres – no hi té res a veure. I que la celebració originària de la pasqua – és a dir, la pasqüa jueva – fos justament aquest alliberament nacional, tampoc.

Que els del PP siguin neofranquistes ja ho sabíem. Fins i tot els noms concorden. Però que els socialistes fossin tan neofraquistes com ells ens sobta. Nosaltres, ingenus i innocents, pensàvem que venien de dues cultues diferents i recordàvem allò que deien els socialistes quan jo era jove: socialisme és llibertat. Doncs, no. Socialisme és que si no creus et fotran d’hòsties.

En un context com aquest parlar de tercera via, com fa en Duran, només posa més en evidència als espanyols. Jo, que no estic per terceres vies, ni quartes, ni miléssimes sinó que vull la independència del meu país tant aviat com sigui possible, no veig cap dirigent espanyol que digui: d’acord, va, escoltem el senyor Duran, escoltem el senyor Navarro, procurem seduir els catalans amb una proposta atractiva. Al contrari, tot són menyspreus i amenaces.

I, és clar, davant de tants menyspreus i amenaces si intentem ser lliures la possibilitat de no ser lliures ens fa pànic. Fins a on serien capaços de maltractar-nos si ens baixem els pantalons és inimaginable però fa pensar és la brutal repressió de les tropes de Felip V.

Tot el que estem vivint demostra que la nostra independència no només és una qüestió de llibertat i de benestar, sinó de pura supervivència. Dia sí i dia també aquesta gent ens demostra que amb ells no hi ha res a fer. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!