ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

No sé però ho trobo molt estrany. Mor Manolo Escobar i de tot arreu li plouen lloances. Sembla que hagi estat un gran lluitador per les llibertats, un gran defensor de les classes subalternes, una persona que hagi fet unes grans innovacions artístiques, un geni de la cançó.

No sé. Jo no vaig viure la seva carrera així.

Jo recordo Manolo Escobar – no només Manolo Escobar, també en Peret, la Lola Flores, etc…- com la banda sonora del franquisme. Mentre hi havia uns cantants que lluitaven contra el règim – podem pensar en Amancio Prada, en Paco Ibáñez o en Raimon -; n’hi havia d’altres que es van fer seu el règim i explotaven l’espanyolisme i l’espanyolitat a totes hores. Per a mi Manolo Escobar és el botó de mostra més clar d’aquesta opció i la seva cançó “Viva España” l’exemple més clar de tota aquesta filosofia artístico-política.

Malgrat haver viscut a Catalunya uns quants anys jo no recordo que mai no cantès una cançó en català. I menys durant el franquisme: vostès, sí? A tot estirar va cantar allò de “Que bonito es Badalona” de’n Serrat.

Aquests dies surten persones i més persones dient que en Manolo Escobar fou una excel.lent persona. Jo no vaig tenir el gust de tractar-lo personalment – tot i que provablement vàrem coincidir més d’una vegada al Raval barceloní – i per tant no en puc dir ni ase ni bèstia. Suposo que si ho diuen, és que ho debia ser.

Però a un artista no se’l jutja per la bondat o la maldat de la seva ànima, sinó per la bondat o mediocritat del seu art. I a mi em sembla evident que l’obra de Manolo Escobar és un foc d’encenalls, és a dir, una obra que durant un curt període de temps haurà estat molt popular però que el temps durà inexorablement a l’oblit.

I, més enllà d’això, per a mi Manolo Escobar forma part de la banda sonora del franquisme. Un franquisme que ell – volent-ho o no, apuntalava – mentre jo era de la colla dels que volien fer caure l’estaca estirant-la per aquí i per allà.

En fi, que em perdonin si sóc injust però jo no crec que ser hipòcrita i no dir el que es pensa serveixi de res.

Descansi en pau!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!