ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

El David Fernández li ha cantat les quaranta a don Rodrigo Rato al Parlament de Catalunya. Li ha ensenyat una sabatilla, li ha dit que era un gàngster i li ha dit quelcom que no he entès de que ja es trobaríen a l’infern (què coi hi ha d’anar a fer a l’infern en David Fernández? ).

Les bones maneres són un dels resquicis de noucentisme que em queden. Persona tímida i moderada com sóc, les sortides de rosca em desagraden i la mala educació m’irrita. Per tant, quan vaig veure el David Fernández dient-li tot això a Don Rodrigo no em va agradar. Vaig pensar que les coses s’han de dir d’una altra manera. Que és pot ser molt dur sense ensenyar espardenyes, ni condecorar com a gàngter, ni enviar l’infern ningú.

Molt bé.

Però la cosa és que l’oligarquia político – social – econòmica espanyola, de la que forma part la catalana per molt que ens desagradi, i de la que forma part molt principal don Rodrigo – aristòcrata, exministre, exdirector del FMI, expresident de Bankia, etc… – tot allò que li puguin dir els parlamentaris li rellisca molt. Sap que si hi haguès un mínim de justícia hauria de ser a la presó i que tal com van les coses a l’estat espanyol la oligarquia judicial – que forma part de l’oligarquia social – mai no permetrà que Don Rodrigo vagi a la presó.

En aquest context – tot i que als neonoucentistes no ens agradi – potser haurem de reconèixer que, ja que no pagarà el que hauria de pagar a la justícia, al menys és un consol que un diputat li deixi anar quatre veritats rabioses a la cara.

Potser aquesta és la justícia de les classes subalternes. Si més no de moment.

Ah i que els madrilenys fotin el crit al cel perquè un Fernàndez és independentista només demostra que no han entès res de res. I que els preocupi més això que no pas que un home com Rato continui visquent com un rei després de tot el mal que ha fet demostra la monarquia bananera que és Espanya.

Es clar que el primer corrupte del regne és el rei, que és qui presideix, entre d’altres coses, l’exèrcit, el poder judicial i els clubs de fulanes de luxe de mitja Europa. Berlusconi al seu costat és un angelet. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!