Parlar del colp d’estat del PP a les institucions catalanes aprofitant la seva interpretació anticonstitucional de l’article 155 CE és cansat per obvi. Tothom amb mig dit de front de sapiència política sap que el que està fent el PP és il.legal i simplement fa ús de la força contra nosaltres. Som els seus enemics i ens ataca fent un ús arbitrari de les seves lleis, dels seus tribunals i de les seves institucions. I alguns de nosaltres són de tant bona fe que van als seus tribunals a declarar i s’exclamen si els engarjolen. Es veu que no saben que estem en guerra. I que si bé hi ha aquella dita castellana que diu que en la guerra ( o era mesa? ) i en el juego, se conoce al Caballero, està molt clar que aquesta gent de cavallers no ho són gaire i que volen aprofitar tota la seva força per fotre’ns tantes pallisses com puguin per a que escarmentem d’una punyetera vegada i estimem espanya.
Aquesta manera seva, però, d’aconseguir que estimem espanya mai no ha deixat de sorprendre’m, bàsicament perquè ho fa per la via de que jo, sent com sóc, no em pugui sentir espanyol de cap manera. Ataquen la meva llengua, ataquen les meves institucions, em peguen si vull anar a votar, m’insulten a les xarxes. Potser que, efectivament, ens estimin molt, però més aviat sembla que els hi sobrem, que els hi sobri tot el que ve de Catalunya excepte els diners.
Perquè, penso jo, si ells volessin que ens sentíssim espanyols integrarien la catalanitat a l’espanyolitat i la posarien al mateix nivell que la castellanitzat. Així la meva llengua, en comptes de ser escarnida i perseguida pels espanyols, seria defensada i lloada per ells. I no només això, els espanyols tindrien uns coneixements bàsics de català ( i de basc i de gallec ), de manera que qualsevol espanyol fos capaç de parlar totes les llengües. I gaudir de les diferents literatures.
Però no és així. Rajoy – que és un analfabet lingüístic – menysprea el català i creu que és una pèrdua de temps. Però no cal emprenyar-se amb ell: també considera que és una pèrdua de temps el galaico-portuguès que parlen milions de persones. Rajoy és tant provincià, tant curt de mires, que tot el que no sigui espanyol és una pèrdua de temps. I així és l’espanya del PP, C’s i PSOE. I no val de res dir-els-hi que l’espanyol a Europa és un zero a l’esquerra que parla molt poqueta gent. Que després de l’anglés, la gent va al francès o a l’alemany per a fer negocis. I que efectivament hi ha Hispanoamèrica on la seva llengua va ser imposada, però que el nostre món bàsicament és Europa. La majoria dels espanyols han estat més vegades a Europa que no pas Hispanoamèrica. I a Europa l’espanyol no els ha servit de res.
I consti que aquí l’únic que intento és rebatre els arguments d’aquesta colla d’ignorants banyuts del PP, el PSOE i C’s que embesteixen el català com si fos una tela vermella. Defenso el català – i el gallec, i el basc, i l’islandès, i el flamenc i l’occità i el suec i el norueg i totes les llengües del món – i no ataco el castellà, que és una llengua que m’honoro de saber i fruir. Pertanyo a una associació de poetes catalano-parlants que hem dedicat sessions a García Lorca o Miguel Hernández i entre els meus poetes preferits hi ha Quevedo – gran anticatalanista – o Antonio Machado – anticatalanista a seques -.
El problema no està en el castellà, el problema està en l’espanya castellanitzada i uniforme que volen construir aquesta gent. Una espanya paupèrrima on només hi volen un idioma, una sensibilitat i una nació (de destí en l’universal: Ortega / José Antonio / Franco / PP / PSOE / C’). No entenc perquè no veuen que aquesta espanya no només és inviable sinó que encara que fos viable serià una merda. Bé, no ho veuen perquè no han llegit Espriu i la seva PELL DE BRAU. Ni han llegit Maragall i la seva ODA A ESPANYA. Passen de tot això, volen aniquilar uniformant i prou. Són uns tèrmits que ho devoren i destrocen tot al seu pas. La tragèdia, per a ells, és que a l’hora que devoren es devoren i la prova d’això són els intel.lectuals espanyols d’avui d´ínfima qualitat artística i ètica. Veient la seva mediocritat jo, si fos espanyol, estaria molt preocupat.
Es clar que aquestes qüestions d’ètica, art, intel.lectualitat etc…no preocupen ni a rajoy, ni al PP, ni al PSOE, ni a C’s. Gent sistèmica com ells va fer que morís a la presó García Lorca o que s’hi podrís Miguel Hernández. Però no hi ha cap problema: encara que no escrivissin en català estic segur que mai no han llegit, ni encara menys entès cap vers seu.
Ells no han llegit ni els seus clàssics, ni els seus moderns, sinó sabrien allò que va dir el gran Mateo Alemán de que “allà on s’abusa de la força, la llei s’esquerda.” a espanya, d’ençà del juliol del 1936, que tenim la llei esquerdada. Per això, espanya s’esquerda i per això qualsevol dia una pluja o un vent lleu la faran caure del tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!