ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
ELS NÚMEROS DELS ESPANYOLS (I QUE EM PERDONI LA JOANA RASPALL PER POSAR-LA EN AQUESTS EMBOLICS).
Població de Catalunya: 8 milions. 100%.
Persones que es van manifestar a favor de la unitat d’Espanya ahir: 30.000. 0,38%.
Això dóna que 7.970.000 són independentistes. 99,62%
I si els hi sumem els 7.500 d’abans, tenim que 7.977.500 estan pel referèndum, es a dir, el 99, 75%.
La Montserrat és probablement la persona més intel.ligent que conec. Fa de regidora de poble però si per mi fos seria presidenta de la Generalitat. Potser precisament perquè és tant intel.ligent només es complica la vida fins a cert punt. La dosis més alta de política possible sense que arribi a ser letal de necessitat. No sé.
Però a vegades la ingenuïtat de la Montserrat em sorprèn. Avui al face diu que ara, l’endemà del fracàs de la convocatòria espanyolista, que què dirà la Soraya. I què vols que digui, Montserrateta? Tu de debò esperes que ens doni la raó? De debò esperes que digui la veritat? Sí, ja ho sé allò d’Espriu de:
“Direm la veritat, sense repòs,
Per l’honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
La indecent parenceria de l’or,
Les cartes mal donades de la sort,
El fum espès d’encens al poderós.
Es ara vil el poble de senyors,
S’ajup en el seu odi com un gos,
Lladra de lluny, de prop admet bastó,
Enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
Altes parets de somni, a recer d’aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancat les portes a la por.”
Però ells no funcionen així mossa. I tu ja ho hauries de saber.
Ells diràn que si nosaltres érem 600.000 ells n’eren un milió. Que nosaltres fóssim dos milions i ells només en fóssin 30.000 no té cap importància. Perquè quan nosaltres vàrem ser dos milions, ells tenien al seu costat la majoria silenciosa que es va quedar a casa; i quan ells han estat 30.000 també tenien al costat la majoria silenciosa dels que es van quedar a casa.
Que tu et vas quedar a casa i ets independentista des d’abans de néixer? I què, mossa, i què? Tu per a ells ets un zero a l’esquerra. I si tu ets un zero a l’esquerra, imagina’t el que sóc jo…
Em va fer gràcia l’entrevista que li feien a l’ARA al José Domingo – alguna vegada han entrevistat a la Forcadell o a la Casals a EL PAIS, EL MUNDO, ABC o LA RAZÓN? – en la que deia que ells estan en contra de la consulta però que els que hi estessin a favor però, en el desgraciat cas que es fes, votarien a favor de l’unitat d’Espanya també podien assistir. Que demòcrates que són, coi!
O sigui que dels 30.000 que hi van anar n’hi ha uns quants, posem un 25% que estan a favor de la consulta. Si això és això resultaria que 7.500 persones de les que es van manifestar ahir a Barcelona estan a favor de l’autodeterminació de Catalunya, tot i que votarien que no. Deixare’m de banda els periodistes que, en les ínfimes quantitats de gent en que ells es mouen, són un tant per cent important. Nosaltres tendim a la generositat i més val que sigui així.
Si això sumem tots els catalans que no es van manifestar ahir i fem números ens queda el següent:
Població de Catalunya: 8 milions. 100%.
Persones que es van manifestar a favor de la unitat d’Espanya ahir: 30.000. 0,38%.
Això dóna que 7.970.000 són independentistes. 99,62%
I si els hi sumem els 7.500 d’abans, tenim que 7.977.500 estan pel referèndum, es a dir, el 99, 75%.
I com que els números i la poesia ens agraden – i com a premi per no haver fet destroces – tant clourem aquest article amb un poema de la Joana Raspall que pretén ensenyar a la canalla a estimar els números. Que n’aprenguin, com deia aquell:
Reunió d’amics
El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó…
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerre
del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
però escarransit de cos,
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca…
i es queden sense tortell!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tant, al número de persones que estan en contra de la independència, sumeu-li la majoria dels valencians, castellonencs i alicantins; ja voreu com no sou majoria.
Gràcies.