ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

No em crida tant l’atenció el fet que els bavaresos hagin decidit que no volen organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern, sinó el fet que els hi deixin decidir. Se sap que a Baviera, entre els demòcrata-cristians i els social-demòcrates sumen el 70% dels vots i que les grans empreses bavareses – Audi, Bayern, Addidas, Puma, Allianz… – hi estaven a favor. En contra només hi estaven bàsicament els verds, que representen el 10% de l’electorat.

El que em crida l’atenció és que, en aquest cas – i ves a saber en quants d’altres – la majoria dels polítics bavaresos no representaven el poble bavarès. És a dir, els representants del poble haguèssin decidit fer els Jocs en nom del poble, però quan s’ha donat veu al poble ha resultat que aquest no els volia fer.

Això ens demostra, una vegada més, l’urgent que és aprofundir en la democràcia. I democràcia, ara i aquí, vol dir democràcia directa. Que el pobli voti no per a ser representat en dictadures de quatre anys, sinó decidint directament sobre tot allò que se li plantegi que hauria de ser gairebé tot, perquè tot l’afecta.

Els que no són partidaris de la democràcia directa solen dir que el poble no està preparat per a autogovernar-se, però si no està preparat per autogovernar-se encara ho deu estar menys per a triar aquells que el representin, no? A banda d’això, es difícil d’entendre que a Grècia hi haguès un govern que tendia a la democràcia – tot i que és cert que les dones i els esclaus no hi podien participar, però sí la resta de ciutadans; o sigui que, malgrat les exclusions que avui trobariem inaceptables, el grec ha de continuar sent considerat com el gover més ampli de la història, llevat del d’alguns cantons suïssos que funcionen, perfectament, de forma assamblearia-.

Vivim una crisi integral, una crisi de civilització que fa niu a tots els àmbits socials. Quansevol àmbit el veiem decadent, corcat, amb l’urgència d’un nou plantejament. L’economia, l’ecologia, la política i la moral antiga ja no tenen prou força per ser els pilars d’un temple que s’està esmicolant.

Sabem, però, cap on ens durà el futur. Cap a una economia més responsable, més ecològica i més social. Cap a una política molt més democràtica, molt més dels ciutadans que no pas de les oligarquies dels partits. Cap a una moral més generosa envers tots els éssers i menys egoïsta envers nosaltres mateixos.

No tinc ni idea de si els Jocs d’Hivern haguèssin estat bons per Baviera o no, però sí que sé que el fet que hagi estat la ciutadania qui ho hagi pogut decidir és un gran exemple. De la mateixa manera que les revolucions dels segles XVIII i XIX van donar lloc al parlamentarisme, el segle XXI ha de dur la revolució incruenta de la democràcia directa, és a dir, que, finalment, sigui el poble qui governi el poble. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!