ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
EL PSC I EL PSOE ESTAN D?ACORD EN GAIREBÉ TOT.
La cosa, des d’un punt de vista electoral, és molt simple. Sense un bon resultat a Catalunya el PSOE no pot governar Espanya. Així com el PP és prou fort per tal de prescindir electoralment de Catalunya, el PSOE no pot. Per això quan els socialistes diuen que necessiten els catalans i al PSC diuen una veritat com un temple. Sense ells no tornaran a governar Espanya mai més.
El PSC a Catalunya és una olla de grills. La formació dels seus dirigents és democràtica i catalanista però fa tants anys que juguem al pragmatisme polític que ja no saben el que pensen. En realitat pensen el que els hi convé. I el que els hi convé bàsicament és que el PSOE guanyi les eleccions a Espanya per tal d’aconseguir un poder que a Catalunya, fora de l’àmbit municipal, cada vegada tenen més lluny.
Tenim, doncs, que el PSC i el PSOE volen el mateix: guanyar les eleccions a Espanya, tenint un bon resultat a Catalunya. Però vet aquí que per a aconseguir-ho no poden dir el mateix a Espanya que a Catalunya. A Espanya han de negar el dret a decidir dels catalans i han de veure com la cosa més normal del món que se’ns expolii i que la nostra llengua sigui marginada i, en canvi, a Catalunya han de defensar el dret a decidir, un finançament que gairebé voregi el pacte fiscal i el català.
No hi ha cap problema per defensar els dos discursos a l’hora. No perquè siguin compatibles en la teoria o en la praxis, sinó perquè l’important és guanyar les eleccions i reconquerir el govern espanyol. Per a aconseguir això els socialistes diran el que convingui i tindran mil i un discursos si cal i, com a mínim, quatre, un a Andalusia – Extremadura, un altre a Madrid, un altre a la resta d’Espanya i un altre a Catalunya. Cap problema. L’important és que els votants de cada lloc sentin allò que volen sentir i els votin. La resta són romanços.
Per tal d’aconseguir, però, un discurs una miqueta més unificat, per tal que la presa de pèl no sigui tant descarada, els uns i els altres s’han tret de la xistera un conill rialler i simpàtic: el canvi de la constitució. Mira, ves per on. Canviaran la constitució i tothom estarà content: andalusos, estremenys, madrilenys, catalans i la resta. Perquè resulta que, encara que pensin que volen coses diferents, resulta que el PSOE se n’ha adonat que tots volen el mateix: canviar la constitució.
En aquestes, però, en Pere Navarro, bon xicot que sembla una mena de Tintín desitjós d’arreglar tots els mals entesos que convingui, va dient: és cert que el PSOE no ens accepta això del dret a decidir, però amb la resta estem d’acord. És clar. Això del dret a decidir d’una nació no té cap importància. És la xocolata del lloro. Si et fan una bona respatllada a Madrid què menys què oblidar-te del dret a decidir dels ciutadans als que vols representar? No busquem els tres peus al gat, home!
En tot aquest maremàgnum el que es veu és que el PSOE i el PSC no tenen solució. El PSC s’anirà dessagnant a Catalunya entre els catalanistes que aniran a parar bàsicament a ERC i els espanyolistes que aniran a parar bàsicament a Ciutadans, mentre que els més altisistèmics volaran cap a IC o cap a les CUP. I això farà que el PSOE no pugui guanyar les eleccions a Espanya i que, els que es quedin a Espanya, tinguin PP per anys i panys.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per molt fort que gesticulin els Ernest, els Quim, les Montserrat i altres monstres/dionosauris, mentre ells tallaven el bacallà, no van dir mai amb la seva boca (pretesament catalanista, ara) quelcom de diferent del què els hi manava el PSOE. Què estaven fent? Preparant-se el formól per durar anys i panys?
És d’agraïr que el sr. Montilla ha estat un dels que va plantar cara al PSOE (concretament al sr. Zapatero, quan aquest volia pactar el govern de la Generalitat amb CiU). I també que ha estat l’únic expresident de la Generalitat que no ha volgut el sou vitalici i altres privilegis que molts ex ténen.
Atentament