ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Avui és el dia de la Hispanitat, festa grossa a Espanya. Dissortadament als països independenditzats d’Espanya no ho celebren sinó que celebren el dia de la seva independència.  El món està ple de desagraïts, ja se sap.

I mira que els poetes hispanoamericans, a més de no voler tornar al que aquí en diuen madre patria, tenen mala hòstia.

Llegim en Ruben Darío:

¡Desgraciado Almirante! Tu pobre América, 
tu india virgen y hermosa de sangre cálida, 
la perla de tus sueños, es una histérica 
de convulsivos nervios y frente pálida…. 

… ¡Pluguiera a Dios las aguas antes intactas 
no reflejaran nunca las blancas velas; 
ni vieran las estrellas estupefactas 
arribar a la orilla tus carabelas…!” 

Aquest dotze d’octubre és molt especial: vindran gent de totes les excolònies espanyoles a manifestar-se a Barcelona per tal de retornar a la madre patria. Gent de l’Uruguay, del Paraguay, del Perú, de Cuba, de l’Argentina, de Filipines i diuen que fins hi tot hi ha un vol charter que ve de Flandes. Una meravella.

Això sorprén una mica perquè quan els espanyols van aterrar a Amèrica hi havia 70 milions d’indígenes als qui van massacrar fins a reduir-los a tres milions i mig. Enriu-te’n de Hitler. Tant forta fou la massacre que fins i tot hi va haver gent com Fray De las Casas i Frai Serra que van fotre el crit al cel, cosa que no va servir de res. Però els descendents dels morts es veu que n’estan molt agraïts, tot i que els van espoliar i els hi van deixar una organització social que encara avui es considera modèlica a tot el planeta. Si hi ha països al món que funcionin són els d’arrel castellana, ho sap tothom i es profecia.

Però ara és ara. I avui ells celebren festa grossa. El que no crec – perquè no els hi cal – és que els espanyols vinguin d’arreu de la península fer a fer veure que la majoria de catalans volem ser espanyols. Això seria divertit perquè al final hi haurà més gent manifestant-se que catalans censats. I consti que jo no hi estic en contra de que vinguin, que al cap i a la fi faran gasto i això ens convé. Sempre que ens deixin votar, és clar. Perquè el que no poden pretendre, ni els d’allà ni els d’aquí és que una manifestació equivalgui a un referèndum. I als que em diran que, efectivament, i per això la Via Catalana no te cap valor polític, la resposta és senzilla: que ens deixin votar. Qui és qui no deixa votar a qui?

Hi ha gent que pensa que em de ser desagradables amb els espanyols que vindran a manifestar-se a Barcelona per tal de mostrar-nos el seu afecte. No. Em de continuar sent impecablement elegants. Diuen que aquests nois que vindran d’arreu de les espanyes cremaran banderes catalanes i fins i tot estriparan banderes penjades als balcons. Oferiu’els-hi una orxata o una til.la.

I tingueu present que el seu patiment és immens. Saben que em dedicit marxar i que no ens ho repensarem. Sigueu tendres amb ells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!