ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Els joves són joves i pateixen. Són un xarampió que els grans ja hem passat. I quan jo llegeixo aquells versos de Rubén Darío de “Juventutd divino tesoro” dic que nanai. Que jo no voldria tornar a ser jove per cap preu. Massa potència i masses impotències. Massa anhel de llibertat i gairebé gens de llibertat. Prefereixo mil cops ser adult, moderat i lliure, ja em perdonaran.

Per això trobo entranyable el cap de setmana que han organitzat els joves franquistes a Barcelona al preu simbòlic de trenta euros. Si us hi fixeu és un cap de setmana altament masturbatori. Primer es masturben cremant banderes catalanes – la cremada va inclosa en els 30 euros i inclou tant senyeres i estelades amb l’estel blanc i amb l’estel vermell -; després es masturben anant a la fira de cinema porno i, finalment, es masturben assistint a la beatificació de no sé quins màrtirs.

Que en contes de fer-se tantes palles – patriòtiques,  sexuals i espirituals – necessiten follar em sembla evident. Digueu-li copular, fer l’amor, cardar, com vulgueu. Desfogar-se amb una senyora o un senyor. Estimar sense necessitat d’agredir.

Quan jo era adolescent aconseguir acaronar els pits d’una mossa era pràcticament missió impossible. Quan era jove, ja era més fàcil. I jo tenia la sensació que avui això ja era facilíssim, però veig que no. Veig que encara hi ha gent jove que ha de tirar de pornografia per tal de sentir-se una miqueta mascle ( o una miqueta femella ) i soposo que aquí està la mare dels ous.

Aquesta colla de joves necessiten nois i noies que els estimin. Si aconsegueixen quelcom tant natural i bell com això deixaran la ràbia i els misticismes de banda i tots ens quedarem molt més tranquils.

Abans de citar – una vegada més – Brassens, cal recordar que Hitler era impotent i Franco, leri-leri?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!