Obrint Pas: Diari d'una gira

Les darreres dues setmanes són una autèntic periple. De Cornellà ens traslladem a Aiguaviva (Gironès) a l’estudi 44.1. Allí passem llargues hores mesclant i repassant les cançons. Al mateix temps, acabem d’enllestir el magnífic disseny gràfic que ha fet David Segarra des de Caracas. Josep també treballa a contra rellotge per acabar el DVD i els companys d’Alif Sound System ens envien un tall de veus des de Toulousse per a la cançó que obre el disc. Als cap de setmana el ritme no s’atura: concerts a Arbizu i Hernani. Els nervis i la tensió s’acumulen en la recta final… Això s’acaba!

Foto: Chiko dels tolosencs Alif Sound System

Un cop acaba la feina a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) preparem el trasllat a Aiguaviva (Gironès). Allí s’hi troba l’estudi 44.1, on mesclarem el disc en directe. Comandat per Toni París i Carles Xirgo, a 44.1, hi treballarem dues setmanes. La veritat és que allí ens hi sentim a gust i en Toni, però sobretot Carles, sempre ens han tractat com si fórem a casa.

La rutina del dia a dia és la següent: de matí ens alcem a les 9 a la casa rural que hem llogat a l’idíl·lic poble de Camós. Des d’allí passem per Cornellà del Terri, recollim al Jaume i agafem l’autovia per a anar fins Aiguaviva. Allí hi estem des de les 10h fins a les 14.30h. que parem a dinar. Sempre dinem de menú en un bar de Vilablareix que coneix Carles. Després de dinar continuem treballant fins passades les nou. Anem a sopar a Girona o a Banyoles i tornem al nostre cau de Camós. Això dia rere dia, Miquel Gironès i jo…

Mentre treballem amb les mescles mantenim un contacte gairebé diari amb el vell amic David Segarra. Ell fou qui s’encarregà del gràfic de la gira Internacionalista i, com aquest disc naix d’aquell gira, li vam proposar tot el treball gràfic d’aquest àlbum. Marc s’encarregarà com sempre de la web. David però, presenta un lleuger inconvenient: aquest any a marxat a viure a Caracas, Veneçuela! Internet i el telèfon (quan podem) són els nostres fils de comunicació. Fa vàries proves i al final n’encerta un que transmet tot el sentiment del disc…Un salut des València David!

Al mateix temps que enllestim el disc, Josep acaba el DVD. El treball ha d’anar sincronitzat i de vegades és fa difícil aclarir-nos en tots els fronts. Està preparant un documental d’una hora de duració sobre tot el procés del disc i uns quants extres amb fotos i vídeos de la gira 2006. Ell ja va encarregar-se del DVD en directe i qui millor que ell, fundador del grup, per a retratar tot aquests mesos de llarg treball.

Aquests dies també rebem els talls de veu que ens envien els companys d’Alif Sound System. És tracta d’un grup de Toulouse d’origen argelià amb els qui compartirem escenari l’any passat a la capital occitana. Practiquen hip- hop amb bases drum’n’bass i fort contingut social. Ens vam fer amics i em mantingut el contacte durant aquests mesos. Fins i tot els hem aconseguit algun concert a casa nostra i per aquest disc, els vam demanar una col·laboració per cançó que obre el disc.

Com veieu, la situació és de treball intens i molts nervis. Però la cosa no queda ací. el 7 i el 14 tenim els primers concerts de l’any! La veritat és que estem molt desconnectats de les cançons antigues… Tot i així tenim ganes de tornar a sentir l’escenari, de viatjar i d’oblidar per uns dies tot el tema del disc. Tots dos concerts són a Euskadi, i com sempre, en tots dos ens trobem amb un gran ambient. El primer concert és a Arbizu on celebren el Gazte Eguna (Dia dels joves) de Navarra. És just al costat d’Etxarri, on férem l’any passat el Gazte Topagunea, i ens trobem amb molts amics de la Sekana. També ha vingut el Carles Belda que tocarà unes cançons amb nosaltres. El segon és el gran festival de la sidra que cada any se celebra a Hernani. Allí toquem amb Julieta Venegas i Raimundo Amador. No tenim proves de so, toquem últims a les quatre de la matinada i fa segles que no toquem el repertori antic… a més a València són falles i la meitat del grup ve directe de la batalla… Finalment ens en sortim amb el suport de molts amics i companys com Xabi i Unai de Trikizio o tota la tropa vinguda des de Reus.

Cada concert l’empalmen amb la gravació. D’Euskadi viatgem directes a Girona i comencem la roda una altra vegada. La veritat és que l’últim tram és fa llarg i dur. Els nervis i la tensió per acabar a temps es fan evidents. Discutim, callem, riem i plorem d’amagat. Són gairebé 18 cançons i les hem vist créixer des de fa molts mesos. La fi però s’apropa.

Divendres 23 tenim, per fi, tot el treball un CD. No ens ho podem creure… només queda entrar a fàbrica!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!