Berlín és la darrera parada de la nostra gira. És la cinquena vegada que hi actuem i la veritat ja ens hi sentim com a casa. Sempre és un plaer tornar a Berlín, amb els seus contrastos, la seua història i els seus barris populars i lluitadors. Un d’aquest és Kreuzberg, situat a la zona occidental just per on passava l’antic mur de la ciutat. Conegut també com el barri turc, Kreuzberg fou als anys 70 i 80 un autèntic viver d’experiències subversives. En l’actualitat el barri continua sent un reducte de l’esquerra, i per tant un dels llocs on es viu més intensament la jornada de l’1 de maig. Avui és 30 d’abril i la ciutat es presa literalment per la policia. N’hi ha a milers, no us exagere. De camí a l’hostal on dormirem contem més de trenta furgones. Val a dir que la vígila de l’1 de maig és un dia on tradicionalment sempre hi ha aldarulls. Enguany però el PDS (els excomunistes) ha entrat a l’ajuntament berlinés i ha organitzat festes gratuïtes al carrer per a calmar els ànims. Tot indica que no sera així. El nostre concert és a la sala Kato, situada dins d’una estació de metro. De nou, compartim escenari amb els Opció K95. Acabem cantant els dos grups junts les nostres cançons de record a Guillem Agulló. Avui fa un any del concert del 30 d’abril de València i 13 anys de l’assassinat del Guillem. Al carrer el foc i el fum comencen a cobrir el barri. Les sirenes resonen entre els vidres de la sala Kato.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Modesta pregunta per part d’un malalt d’Obrint Pas:
Ja que com és evident els alemany no entenen el català, magradaria saber si per poc que podeu, abans, desprès o durant el concert el hi parleu de la causa per la qual toqueu.
Ja que " Si canteu no és per cantar, si canteu és per fer pensar"
Gràcies.
Visca obrint pas LA LLUITA CONTINUA!!