Pedreguer és un d’aquells pobles especials per a nosaltres. Hi hem tocat diverses vegades. La primera ara farà una dècada en un concert memorable junt amb els companys de Ki Sap. Era aquella època en què començàvem a tocar, a viatjar i a descobrir els pobles i els racons que amagava el nostre país. Un d’ells, és clar, La Marina amb els seus pobles de cases blanques, les seues valls arrenglerades cap al mar de platges i cales i la seua gent festera, enèrgica i acollidora. Ara, molts anys després tornem a tocar a les festes de Pedreguer en el que serà, a més, la nostra tornada a la comarca després del descans d’un any i mig que ens hem pres. Nervis, per tant, i emoció continguda.
El concert es farà em una immensa esplanada que hi ha a les afores del poble. Allí arribem de vesprada on provem so i saludem als amics que s’han encarregat de l’organització del concert. També a Pau, dels jove grup ontinyentí Tashkenti, que avui col·laborarà amb nosaltres amb els seu acordió diatònic.
Acabem la prova i sopem. El poble és un bullici. A poc a poc la gent comença a baixar a l’esplanada del concert. No sabem quanta gent vindrà però l’ambient s’escalfa per moment. Unes 5.000 persones omplen l’esplanada. Increïble. La festa es barreja amb els colors dels es típiques samarretes de les ‘quintaes’. Recuperem l’alegria de quan vam començar en aquests pobles. La Marina es carrega d’energia. Pugen a l’escenari la colla de dolçainers de Pedreguer. Milers de persones ballant i cantant les velles i noves cançons. Emocions indescriptibles.
Fotos (excepte les dues panoràmiques del públic): Adolf Boluda
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!