Acabada la roda de premsa, algú proposa fer una mica de temps fins a l’inici del debat i mirar si hi ha ambient fora de les Corts. Una petita passejada i arribem a l’ambient. Patètic. Disset persones -les he comptat dues vegades, per si de cas- amb unes banderetes espanyoles i de la Falange i un cartell que volia dir en català que qui ho portava tenia vergonya del president Maragall. Però el cartell tenia tantes faltes que abans d’entendre’l havies de desxifrar-lo. Per cert, tot just girar la cantonada del carrer Zorrilla, em tope de cara amb José Zaragoza, el primer socialista que veig en tot el matí. Deuen tenir son.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una llàstima que els i les integrants d’aquesta expedició, hagin de fer aquesta posada en escena, per donar suport a l’aprovació a tràmit (ja pactat) de renovació del nou Estatut. Estic convençut de la bona intenció de tothom. Cal recordar en tot aquest mullader, hi ha una qüestió essencial que Espanya amaga, és el dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles. Prou d’estatuts. Independència !