Què vol aquesta tropa?
Abraham Maslow, el psicòleg humanista, va definir les necessitats humanes en forma de piràmide a on les necessitats més bàsiques com respirar o alimentar-se ocupen la base i van ascendint fins a la cúspide a on descriu la necessitat d’autorealització.
Deia Maslow que no s’assoleix un estadi sense tenir prou cobert l’anterior.
És l’independentisme econòmic el que fa que la gent, angoixada, desesperada surti al carrer?. Era aquest el cas?
Jo més aviat vaig veure un ambient festiu i relaxat, una munió de gent ocupada en la defensa del seu futur, de la seva dignitat, del seu dret a existir.
La d’ahir era una manifestació col·lectiva a on des de el sentiment de pertinença es defensava un objectiu inmediat per a un projecte comú.
Els catalans hem entés que no podem ser sense ser, sense exercir de catalans, sense plenitud i llibertat.
I és en aquest ser o no ser, que definitivament em triat ser.
Núria Coral
12S2012
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i aixì, hi ha un bon grapat de votants a Catalunya (els altres ciutadans – no catalans), que no van venir a la manifestació i votarien a favor de la independència nomès pel tema fiscal. A aquests nomès els afecta que els toquin la butxaca. El dia 11 de setembre estaven molt a gust a la platja, la piscina o tumbats a la bartola, perque a ells no els paga la pena de moure el cul per anar a una manifestació, ja que desprecien o (en el millor dels cassos), ignoren la nostre cultura, els nostres costums i per sobre de tot, el nostre idioma.
Benvinguts siguin els seus vots que ens ajudaran a assolir la independència tart o d’hora, però algú els tindrà que recordar que porten tota una vida (o gairebè la majoria de la seva vida), fent-li el joc als espanyols imperialistes, omplint-se la boca amb comentaris com “esto es Espanya” (o millor dit: ehto eh Ehpaña) i que han aprofitat durant tots aquests anys la seva posició avantatjosa conjuntament amb la manca de valentia dels catalans (alló que anomenem “seny”), per viure al nostre país sense integrar-se i impedint que les nostres tradicions, cultura i llengua progressèssin d’una forma natural.
Perdoneu la duresa de les meves paraules, però ja fa vàries setmanes que sento parlar a amics, veïns i clients, d’una manera oportunista i interessada sobre aquest afer, que pels catalans covards ens és tan important i per ells nomès és la defensa dels seus interessos econòmics.
Salut i independència !!!!