Afedemón!

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no ha trigat a reaccionar. El serveis jurídics tenen com a màxim fins al finals d’octubre o principis de novembre per recórrer la resolució del Tribunal Suprem. PSC, ICV, ERC I SI donen un clar suport a les mesures a favor de la continuïtat de la immersió lingüística. Així com per part de tota la comunitat educativa catalana. Si és veritat que la unió fa la força, tenim les de guanyar. Ens cal continuar units en pro de la nostra llengua.  

Però … i si, en el pitjor dels casos, no guanyem? El TSJC ja ha avisat que l’incompliment de la sentència comportarà multes que aniran des dels 150 als 1500 euros per als funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria.

El risc existeix. Tanmateix, hem de pensar en positiu. Som molts a favor i quatre en contra. I hi ha dades estadístiques que corroboren els avantatges de la immersió lingüística i els gairebé inexistents inconvenients. 

En qualsevol cas, si les coses anessin maldades, hem d’estar preparats per tal d’actuar amb fermesa i cohesió. No donar cap pas enrera. Esbrinar mecanismes per tal que tot continuï com fins ara. Emparar als mestres cas que se’ls acusi d’incomplir la sentència judicial. Regular l’objecció de consciència, si cal. Recollida de signatures. El que convingui per tal que la caça de bruixes en què es convertiria tot plegat cas que, hipotèticament, guanyessin els casposos de sempre dirigits pels de sempre.

Tan de bo no haguem de tornar a la Santa Inquisició. Hem de procurar fer pinya i no deixar-nos entabanar. Confiar amb les nostres conviccions. Creure’ns, realment, que la immersió lingüística ha estat i és un mecanisme fantàstic per perpetuar el català sense deixar de banda al castellà. Els nostres fills, quan escolten a les notícies o llegeixen la premsa, no entenen res. Potser abans de tants recursos i sentències se’ls hi hauria de preguntar a ells a veure què en pensen. Jo ja ho he fet amb el meu i ho té molt clar: L’escola en català, ara i sempre.